Casa pairal de la Branca Familiar "TRAVER" d'Usall
CASA DE TRAVER - SANT CRISTÒFOL D'USALL
RESSENYA ARQUITECTÒNICA:
Es tracta d'un exemple de la transformació del camp català en ple segle XVI, fruit de l'estabilitat creixent com a resultat del final de les guerres civils del segle XV i del conflicte remença. La construcció i restauració del Casal respon a les formes renaixentistes. Es tracta d'una amalgama de formes arquitectòniques renaixentistes amb l'ornamentació gòtica tradicional.
Està format essencialment per dos cossos nobles i al mig d'ells una torre de defensa. Un, el més antic, que mira al migdia i encercla la torre de defensa, constitueix una masia del segle XV, blasonada amb un escut en part escapçat que porta la data de 1566, amb un portal dovellat, integrat per tretze dovelles, amb una finestra gòtic renaixentista calada, lobulada i amb guardapols que acaba amb dos lleons, el mascle i la femella, amb el significat heràldic de la força. A la tercera planta hi ha unes golfes amb galeria, de cinc obertures o arquets, que són del primer quart del segle XVII. A la façana hi destaca un rellotge de sol, d'època posterior.
El cos més nou, de mitjans del segle XVI, és una prolongació del Casal a ponent, a partir de la torre de defensa amb direcció Sud, i es tracta en la seva planta noble d'una gran sala amb llar de foc, semblant a les del castell d'Oix i del castellet de Perpinyà, amb obertures amb guardapols rectes, acabats en petxines i llindes amb motllures; al fons de la qual hi ha una cambra amb dues finestres cantoneres, una d'elles d'estil dòric amb el fus lleugerament estriat. L'accés té lloc igualment a través d'un portal dovellat, amb quinze dovelles, que porta la data de 1582, seguint, com en el del primer cos, el sistema d'arc de mig punt, amb les obertures proporcionades a dos radis de llum per tres d'alçada total, i també blassonat amb un escut heràldic de la família, de tipus eclesiàstic, arrodonit, on destaca el birret de Vicari General i la divisa de caire religiós "trinus in unus deus".
La part més antiga del casal, encara que reformat, la constitueix una torre de defensa, quadrada com quasi totes les que existeixen a les comarques gironines. La torre té una finestra conopial, plenament renaixentista, acabada en dos àngels custodis, que tenen el significat heràldic de la fidelitat. Els marlets avui dia estan tapiats, segurament a conseqüència de la guerra de Successió a la Corona espanyola de principis del segle XVIII. L'accés a les diferents estades de la torre té lloc mitjançant escales de cargol de pedra atallantada.
Tot el conjunt forma una "L" invertida, en la part interior del qual, hi ha un pati, on donen els dos cossos nobles, així com també les dues masoveries existents i la cabana. Forma tot un conjunt harmònic, que li dona l'aspecte d'un palau de caire agrari, a l'interior del qual hi ha un pou mil·lenari, enfondit, i que era defensat per espitlleres a nivell del seu accés des de la torre de defensa, si bé més tard fou enlairat possiblement per facilitar la seva utilització. Aquest pou al no estar contaminat, va salvar als habitants del casal, de les fatídiques pestes negres dels segles XIV i XV.
Com à Mas fortificat que és, està catalogat dins dels béns d'interès cultural del Ministeri de Cultura i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb el número R-I-51-6037 del Catàleg, segons Decret de 22 d'abril de l'any 1994.
RESSENYA HISTÒRICA:
La paraula "Traver", es un topònim que, com d'altres de la mateixa contrada on està situada la Casa del mateix nom, la comarca del Pla de l'Estany, com el "d'Usall" que es el paratge i "Cutzach" que és un estany avui dessecat, té una procedència pre-romana, concretament cèltica. Deriva de la paraula trau, primitivament trauc, que vol dir "forat", i del verb traucar que vol dir "foradar". Aleshores, la paraula "traver" o "travera", en femení, faria referència a un lloc de traus o de forats, d'incisions a les pedres. I això lliga el topònim de la Casa amb la seva situació física entre tres estanys, el de Banyoles, el intermitent d'Espolla i el dessecat de Cutzach. A més, dins de la finca primitiva, hi ha varies surgències d'aigua, essent la que neix prop de la Casa, origen de la riera intermitent nomenada Mossoga, que desaigua al riu Ser. Es tracta doncs d'un nom mil·lenari, molt més antic que qualsevol topònim de tipus llatí, procedents aquests de la paraula "vicus".
Les primeres notícies escrites del Casal corresponen al dia 7 d'abril de l'any 1265. Es tracta d'una escriptura de donació del dret a cobrar uns censals sobre determinades terres d'Usall, entre d'altres del mas de Pere Traver. El segon document que ens parla de la Casa de Traver, és el testament del rector de la parròquia de Sant Cristòfol d'Usall, n'Arnald Casadevall, de 2 de Gener de l'any 1290, el qual fa una deixa o llegat a favor de la mestressa de Can Traver, nomenada Audalda Travera. A partir d'aquests primers propietaris coneguts del Casal, la nissaga no s'interromp mai més fins als nostres dies, bé a través de línia masculina bé a través de línia femenina.
L'actuació més important de la nissaga d'aquest casal, té lloc durant les guerres civils a Catalunya del segle XV. Tres membres de la Casa de Traver, van ésser al setge de la Força de Girona, al juny de 1462, defensant a la Reina Joana i al seu fill el futur Rei Ferran el Catòlic.
En primer lloc, en Martirià Traver, prevere, canonge de l'Esglèsia de Sant Feliu de Girona i rector del Col·legi de Sobreportes, que era el Seminari, lloc on es van refugiar la reina i el seu fill a l'espera del seu alliberament pel comte de Foix. També és un dels partidaris del rei Joan II que va finançar la guerra, creant al mateix any 1462 un censal amb càrrec al propi Col·legi de Sobreportes per facilitar els diners necessaris a la Reina Joana per sostenir la lluita.
En segon lloc, hi trobem al setge al mateix amo de la Casa de Traver, en Joan Traver, nebot del canonge esmentat i en Bartomeu Traver, alies Sunyer, casat a Can Sunyer de Canet d'Adri, germà d'en Martirià i oncle d'en Joan Traver.
Aquest dos descendents del Casal, en Joan i en Bartomeu Traver, són dos dels agraciats pel rei Ferran el Catòlic amb l'honor de generositat i decorats amb el cingell militar i amb l'honor i estat militar, en virtut de concessió donada a Salamanca, en data 22 de Novembre de 1486, poc temps després de la Sentència Arbitral de Guadalupe:
D'aquesta Casa de Traver, durant el segle XVI van sortir varis fadristerns, tots ells al servei de l'Esglèsia de la Diòcesis de Girona.
En primer lloc, Pons Traver, entre 1515 i 1520, oncle de Joan Traver, canonge de la Seu, que també fou rector del Col·legi de Sobreportes i fundador d'un benefici a la Capella de Nostra Senyora de Bellull, al claustre de la Catedral. Està sepultat a la galeria Oest del Claustre amb l'escut de la família.
En segon lloc, Miquel Traver, nebot de l'anterior, també canonge de la Seu de Girona, Vicari General i rector del Col·legi de Sobreportes o Seminari de Girona. Va morir l'any 1529 i també està sepultat a la fossa d'en Pons Traver.
En tercer lloc, entre els anys 1569 i 1572, hi un altre Canonge de la Seu de Girona nomenat Joan Traver, de la mateixa nissaga.
Per últim, trobem al canonge de la Seu de Girona i també Vicari General del Bisbat, en Pere Traver, del qual tenim notícies seves entre els anys 1554 i l'any 1583. Aquest és el que fa construir el cos nou de la Casa de Traver, donant-li a l'escut un caire religiós.
L'any 1645, pel casament de la pubilla Elisabet de Traver amb un fadristern de la Casa de Pasqual de Vilobí d'Onyar, en Joan Baptista Garrofa i Pasqual, els hereus del Casal assumeixen el títol de Ciutadans Honrats de Barcelona, en virtut de concessió del Rei Felip III el dia 13 de Juliol de 1639 a favor del pare d'aquell, Salvi Garrofa i Pasqual.
BLASONAMENT DE LA CASA:
L'escut nobiliari que figura sobre dels dos portals dovellats de l'entrada als respectius cossos del Casal, i el qual es troba també a les tombes del claustre de la Catedral de Girona, està format per les següents peces: tres tèrcies que queden travades o lligades amb una travessa. Aquest dos escuts, picats a la pedra, com es freqüent no tenen colors. L'escut, de concessió reial a la vegada que familiar, té les característiques següents:
Sobre un fons d'or, tres tèrcies travades o lligades amb una travessa totes de gules, i la travessa travessada a la vegada per quatre fogasses de sable. Com noblesa antiga que és, la borela, dels mateixos colors, està Ponferrada, i el casc, girat al través mirant cap a la dreta des de dins de l'scut, té cinc obertures també de sable.
Les dues últimes imatges corresponen a abans de la última restauració:
Informació facilitada pel Sr.Ignasi Casanovas Perpanyer i la Sra. M. Dolors Planadecursach
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)