Mas Boades

Vist: 2953
Mas Boades, de Salitja. Foto: Ricard Teixidor
Mas Boades, de Salitja. Foto: Ricard Teixidor

El mas Boades, surt esmentat per primer cop l’any 1227 en un llevador de censos a favor de Pelegrina Balanyà i el seu fill Bernat senyors del castell de Brunyola1,7.

El primer habitant conegut és Bernat Boades que el mes de juny de l’any 1336 fa capbrevació a Pere Casadevall, paborde de l’Almoina i, en nom d’aquesta, senyor jurisdiccional del castell de Brunyola2,7.

El mas és propi de l’Almoina, però també posseeix terres pel monestir de Sant Salvador de Breda, Pabordia del mes de Novembre de la Seu de Girona, Ramon Grau (ciutadà de Girona) i Monestir de Sant Pere de Galligants. L’any 1391 els cònsols de l’Hospital Nou de Santa Caterina de Girona estableixen a Martí Boades unes terres que havien format part del mas Miret, veí i en aquesta data rònec3,7.

L’any 1399 Pere de Bergadà, paborde de l’Almoina, estableix al mateix propietari la borda Oller d’Estanyol, que li havia renunciat el 1396 Berenguer Oller. Amb aquests nous establiments, al final del segle XIV el mas Boades ha engrandit i, tot i ser de remença, esdevé rellevant. Això ho prova el fet que l’any 1392, Martí Boades fos elegit síndic pel comú o universitat de Brunyola. I és que el mas, des de sempre, tot i ser de la parròquia de Salitja, ha pertangut al terme de Sant Dalmai, dintre de la jurisdicció del castell de Brunyola4,7. Martí ha de defensar davant la reina Maria que els homes no han de contribuir a la reparació de les muralles de Girona contra la pretensió de Ramon Catlar, el governador. Tampoc els habitants de Brunyola s’han de refugiar a la ciutat en cas de guerres ja que ho poden fer al castell de Brunyola perquès és termenat5,7.

La casa, molt ben situada a mig aire del coster de llevant de la Crosa i a prop d’un indret on hi havia hagut una vil·la romana6,7, té un excel·lent domini visual dels camps que l’envolten (cf. figura1). Cal dir que també està molt ben comunicada. Dintre de les seves possessions hi passava el camí ral de Girona a Santa Coloma del qual, en un indret conegut com Font Ballarga (i en temps d’aquests fets com Font Balluga), se’n separava el camí que anava al castell de Brunyola (ara conegut com el Camí de Malhivern); en aquest punt s’hi ajuntava el camí procedent de Bescanó i Montfullà i que passava per davant de l’església d’Estanyol. Com tots els masos postremences la casa és totalment refeta el segle XVI. En la llinda d’una finestra del pati interior hi hem vist inscrita la data de 1603. La construcció actual és el resultat d'ampliacions successives realitzades fins al segle XVIII7.

1 ADG), Almoina, Brunyola, pergamins núm. 1520.
2 ADG, Almoina, Brunyola, pergamins núm. 1042-1088
3 AMGi, fons Ajuntament de Girona, pergamins 1391, 24 de juny
4 TEIXIDOR, 2008: p. 21-42
5 AGDG; fons Hospici. Vol. 333, pàg 80.
6 GUEVARA, 2015: p. 24-27
7 El bandoler Serrallonga i el mas Boades de Salitja, per Ricard Teixidor i Ricard Dilmé.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)