El mas es troba situat en un trencant a la dreta de la carretera de Caldes a Llagostera, passat el quilòmetre 4. La masia de dues plantes és del segle XVI, a la façana i consta una inscripció de l’any 1567, està ben conservada i sense grans modificacions .

La referència més antiga dels mas la trobem però el dia 20 de novembre de 1258 en un document signat davant Berenguer Lambard, notari públic de Caldes, en el que consta que Ermessenda d’Orri, filla d’Arnau de Quarterol, fa donació al seu fill Arnau del delme de Sant Fruitós de Brunyola, Sant Sadurní i Banyeres i de possessions situades a Calonge, Franciac i Vallcanera, amb reserva dels drets d’Arnau de Vilademany i Berenguer de Malla .

Ja al segle XIV, trobem que el dia 19 de gener de 1349, Ramon de Port, cavaller, i la seva esposa Saura, hereva de Pere d’Orri de Caldes, i Ferrer de Llagostera, cavaller, enfranqueixen Pere d’Om, de Caldes, que entra al mas Ros de Cassà, per 120 sous .

En aquells moments el patrimoni de la família com a senyors de domini directe de terres era força important, tal i com ho demostra el procés en el que intervingueren pel cobrament de delmes el 20 de gener de 1369, corresponent a un arbitratge de Miquel de Santjoan, vicari general, Guillem de Fonts, prevere, Jaume de Monell i Guillem Domenge, juristes de Girona, en la causa entre el bisbe Énnec de Valtierra i l’Almoina, sobre el dret del bisbe als terços i foriscapis del delme comprat per l’Almoina a Francesca, viuda de Pere de Vilademany, i sobre els directes dominis del que Saura d’Orri, esposa de Berenguer de Palol, de Caldes, rep a Brunyola, del que Sampsó des Forn tenia a Sant Daniel i del que Guillem d’horta, Cavaller, rep a Sant Dalmai i que havia estat de Guerau de Castanyet. Els àrbitres condemnen l’Almoina a pagar al bisbe 127 lliures 10 sous i estableixen l’amortització dels esmentats delmes a cens de 25 sous.

Deu anys més tard les coses no els devien anar prou be, ja que el 29 de desembre de 1379, Ramon de Port, cavaller de Caldes, i la seva esposa Saura, filla de Pere Ça l’Orri i d’Agnès, esposos, i el seu fill Huguet, venen a Jaume de Soler, paborde de l’Almoina, a fi de pagar certs deutes a Elvira, filla d’Arnau de Perpinyà, ciutadà de Girona, i a Pere de Vilamala, de les Encies, un quart i mig del delme de les parròquies de Brunyola i Sant Martí Sapresa, pel preu de 9.100 sous bar.

Informació extreta de:
Fitxa número 36 de Caldes de Malavella, llibre "El Patrimoni de la Selva"
Arxiu Diocesà de Girona, Delmes, Ref 48.
Arxiu Diocesà de Girona, Pergamins de la Pia Almoina, P-2-2705.
Arxiu Diocesà de Girona, pergamins de la Pia Almoina, P-2-919.
Arxiu Diocesà de Girona, Pergamins de la Pia Almoina, P-2-839.

A la dècada 1960/70 Mn Bars va retratar la casa amb motiu del salpàs.

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)