Es te constància de l'existència del mas Cabanyils Vell a l'abril de 1382, quan Ramon Cabanyils de Santa Seclina, capbreva una possessió a l'abat Guillem de Santa Maria de Vilabertran.
Aquest mas però, a finals del segle XVI estava dintre les propietats del mas Vendrell de Llagostera que per aquesta època va viure el seu desmembrament i per quina circumstància, la propietat de 70 i 100 vessanes, on hi havia el mas o el mateix mas passà a Tomàs Vidal de Llobatera, tot i que, com a curiositat jurídica, el dret de lluir i quitar es va transferir a Miquel Anglada àlies Bonet de Negallops.
Arxiu Diocesà de Girona, Pergamins de la Pia Almoina, P-2-2726
Pere Gifre i Ribas, "Mercat de la terra i formació de patrimonis agraris", dintre el llibre "Homes, Masos, Història" de Rosa Congost i Lluís To. L'utilitza com exemple d'aquest tipus de contracte, que en realitat era un contracte de crèdit en que el venedor es reservava la opció de recuperar la cosa venuda, que en aquest cas concret el venedor també ven o cedeix a un tercer aquest dret.
A la dècada 1960/70 Mn Bars va retratar la casa amb motiu del salpàs.
Can Cabanyils Vell a la dècada del 1960/70 (Foto Mn. Bars) |
|
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)