Edificació del s X, també coneguda com La Torre de Sant Climent. L'any 949 s'anomenava Albercaris, paraula d'origen celta formada per alba, que vol dir "blanca", i per car, que vol dir "roca". Als documents del s XIV s'anomenava "Torre o Fort de Rocasalva", corrupció lingüística popular de RoquesAlbes. La paraula Alb, que en celta significa "altura", formaria el nom "roca alta".

Els senyors de la casa forta de Roca-salva, foren un dels senyors laics més importants de la vall d'Amer.

Al segle XIV, després de la pesta negra (1349), establien contractes ad laborationem (concessions de llauró, que es poden considerar com la forma primitiva del contracte de masoveria) amb els pagesos, el més ric dels quals és el que fa el batlle dels senyors de Roca-salva, també anomenat batlle de Roca, que exigeix que el pagès faci oli pel seu compte, que eixarcoli i que se l'avisi en el moment de segar; amenaça de portar un altre pagès en cas de que l'interessat no conreï be les terres del mas. A tot això consenteixen els marmessors de Ramon Torrent, el difunt possessor dels drets de propietat que confereix l'enfiteusi.

(Arxiu Històric de Girona, notarial, Amer, 55 fol 126 del 12 d'octubre de 1349.)

Informació extreta de:
www.gencat.es
Llibre "Homes, masos, història. La Catalunya del nord-est (segles XI-XX)- (Els contractes ad laborationem, de Lídia Donat)", de Rosa Congost i Lluís To. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)