El mas Llongarriu, anomenat també com a Llongarriu, s'anomenava antigament Mas Noguer. Està situat al costat de l'església de Santa Maria Sacot, ara santuari de la Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu, arrecerat al vessant nord de la serra de Malforat.
La primera referència que en tenim és d'un Besalú des Noguer citat en la crònica de la visita pastoral del bisbe Moncada l'any 1329. L'any 1379 es troba citat en l'assignació de dot que un Pere Noguer i la seva esposa Sibil·la fan a la seva filla Elisenda, seguida de la definició que la noia fa dels seus drets llegitimaris. És probable que la casa fos fundada pels Palera, que senyorejaven el tocom, i el mas fos anomenat Çacot des del primer establiment que hi feren1.
Durant el segle XVI hi ha molts documents atorgats per una familia Noguer, quasi tots originats per l'endeutament que sofrien. El gener de 1555, Jaume Nogué firmà un debitori als monjos de Besalú de 10 lliures barceloneses per onze quarteres de blat que els havia comprat i que pensava pagar per la mare de Déu d'agost. El gener de 1572, el mateix Jaume fa venda anticipada de 67 quarteres de civada a 5 sous la quartera i, a la bestreta, cobra les 16 lliures i 15 sous per l'import total. El març d'aquell any, sindicat amb altres pagesos d'Oix, Bestrecà i Pera, firma un debitori de 22 lliures per 22 quarteres de fajol que havien adquirit a Antoni Bassols, un paraire d'Olot. Arribat el Juny, reconeix deure 30 lliures al "Pintat" de Capsec per una parella de Bous per pagar el dia de Sant Lluc. A l'abril de 1574, un Joan Noguer passa comptes amb mossèn Antoni Tanissa, el rector de Capsec, amb el resultat que Noguer deu al reverend 4 lliures i escaig per blat que li havia venut. Passen el ans fatídics del segle XVI, tan advers a la família Noguer, i trobem un Francesc que atorga un debitori de 30 lliures a favor d'un paraire d'Olot. Aquest, va amb fermança prestada per Serafí Triadur de la Vall del Bac. Aquest aval fa pensar que el crèdit dels Noguer ja estava força desprestigiat1.
L'endogalament dels Noguer havia de ser greu, perquè a més de deutes per necessitats bàsiques de la família o del bestiar -blat i fajol- van haver de recórrer a l'alienació d'alguna part de la hisenda. Així, el desembre de 1593, Jaume Noguer, fill i hereu d'en francesc, va vendre a Joan Coromina del veïnat del Clot, per 8 lliures, el dret i facultat de lluir i quitar una peça de terra situada cap el coll de la Barcadura, de quatre o cinc jornals aproximadament, situada sobre la Coma d'en Roca -pagesia aleshores propietat de la Coromina del Clot-. Doncs en el document d'aquetsa venda ja es parla de que Joan Llongarriu, àlies Joncar, de Capsec, té pignorats béns del mas Noguer. Aquesta peça de terra, però, ja s'havia venut a carta de gràcia al mateix Coromina per 50 lliures, sense haver-la redimit mai1.
Efectivament, Llongarriu havia de tenir certs drets sobre el mas Noguer perquè, tot i viure a Capsec, el quinze de març de 1590, en lloga una habitació per quatre anys junt amb uns horts, un anomenat dels codonyers i l'altre situat darrere el cementiri de l'ermita pel preu de tres lliures a pagar, cada any, per Nadal. Ja mesos abans Llongarriu havia comprat a Joan Pagès de la parròquia de Porreres, dos camps que poseïa, anomenats la Plana del Pont i les Pedroses que el tal Pagès havia adquirit segons escriptura del notari Bernat Francolí de Camprodon, l'any 1571. El preu fou de 20 lliures barceloneses, salvant els drets dominicals que, tocant a les Pedroses, una tercera part pertocava al prior de Palera i les altres dues terceres parts al cambrer de la col·legiata de Lledó. De la Plana del Pont s'ignorava el senyor que en tenia la directa senyoria1.
El maig de 1591, Llongarriu comprà al mateix Pagès el bosc anomenat de Coll ses Coromines pel preu de 15 lliures barceloneses perquè el bosc estava malament. Aquest tros de bosc els Noguer l'havien venut a Pagès l'any 1508, segons escriptura de Bernat Francolí, notari de Camprodon. Aquí se salvavem els drets senyorials del cambrer de la col·legiata de Lledó i de l'Hospital dels Podres de Jesucrits de la vila de Camprodon1.
En la documentació per la compra de la Solana de Capsec que Llongarriu va fer a Coromina, a l'agost de 1602, s'hi diu que el comprador és senyor útil i propietari del mas Noguer i, efectivament, ho era des del mes de marça d'aquell any.
En successió intestada, els germans Noguer van fer, en l'expressada data de març de 1602, definició de tots els seus drets sobre l'heretat a favor de Joan Llongarriu àlies Joncar pel preu de 90 lliures barceloneses que li trasmet el dret d'entrar en plena possessió de la hisenda.
1 Llongarriu de la Vall del Bac, de Ramon Llongarriu i Monsalvatje
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)