A l'any 1212 o el 1216, els Senyors de Sales, concediren en feu el terme d'Argelaguer als senyors de Montpalau, mitjançant un contracte d'infundació entre Alamanda, vídua d'Arnau de Sales i Dolça de Montpalau. El castell primitiu estava situat al sud-oest del terme, a la muntanya on hi ha la capella dedicada a Santa Magdalena, que segurament era del castell. A partir del segle XV, els senyors de Montpalau fixen la seva residència al bell mig de la vila, prop de l'església parroquial, en un edifici de planta quadrangular antigament emmurallat. L'exterior de l'edifici és d'estil gòtic català i a la façana hi han tres escuts de pedra dels quals el del mig correspon al de la família Montpalau i una bonica porta dovellada. L'interior ha sofert múltiples adaptacions i transformacions que han fet desaparèixer la seva estructura primitiva.
La família Montpalau està estretament lligada al poble d'Argelaguer i ha estat bressol de personatges importants de la nostra història. Els senyors que consten de la nissaga són els següents:
Berenguer de Montpalau, Diputat de la Generalitat el 1453. Guillem de Montpalau, documentat el 1460 i 1468 Galceran de Montpalau, intituí un aniversari a l'església parroquial d'Argelaguer el 1504 Francesc de Montpalau, mort el 1568. De la seva esposa Anna tingué una única filla M. Àngela. Bernat Alamany de Montpalau, marit de M.Àngela de Montpalau, mort el 1575. Francesc de Montpalau. Gaspar de Montpalau i Alamany, casat en primeres núpcies amb Helena de Solanell i en segones amb Magdalena de Montpalau i Despujol. Francesc de Montpalau i de Solanell, fill quart de l'anterior maytrimoni, monjo de Ripoll, recompensat per la seva participació pro-francesa a la guerra dels Segador, amb l'abadiat de Banyoles i Camprodon, Embaixador de la Generalitat a París al 1644 i nomenat pel compte de Harcourt per posar fi als abusos de les tropes franceses, si be hagué d'emigrar després de la retirada de les tropes franceses. Jaume de Montpalau i d'Alamany, casat amb Jerònima de Montpalau i despujol. Bernat de Montpalau i d'Alamany, fill de l'anterior i que continua la senyoria, si be, a partir d'aquest, Argelaguer ja figura com a lloc reial.Antoni Capmany i de Montpalau, vinculat a la família, important historiador del segle XVIII i polític diputat per Catalunya a les corts de Cadis el 1810.
Informació extreta de: "Els Pobles Gironins - Vol. VI- La Comarca de la Garrotxa (I)" de Maruja Arnau i Guerola "Girona Pas a Pas", lluís Grau i Lluís Planas - Ed. Gironina
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )