La notaria d’Amer recull 10 escriptures, totes ad laborationem, representatives del seu àmbit geogràfic: ... La Barroca (Sobre Roca) que ara és dintre el terme municipal de Sant Aniol de Finestres.
(Llibre “Homes, masos, Història” de Rosa Congost i Lluís To, pàgina 131)
Entre aquests contractes ad laborationem, es troben el fet a el mas Lantiscla de la Barroca, el 2 de novembre de 1349, per part de l’abat del monestir d’Amer, senyor directe, que s’assembla excessivament a un establiment (sense el verb ‘establir’ i sense les clàusules típiques de tenir el mas habitat i fer prestacions personals). Es demana el pagament dels “agrers acostumats”.
Arxiu Històric de Girona, Notarial, Amer, 55, fol 140v (2-XI-1349)
(Llibre “Homes, masos, Història” de Rosa Congost i Lluís To, pàgina 134)
Un dels senyors laics més importants de la vall d’Amer, fou el de la casa forta de La Llobera de la parròquia de la Barroca. A l’any 1349 Berenguer Olleda actua com a procurador de la senyora de La Llobera, en un contracte ad laborationem com a conseqüència del “proper defectum heredum” (falta d’hereu), en el mas Lantiscla de la Barroca, que pertany a Santa Maria d’Amer. La signatura de marmessors del difunt senyor útil per a consentir la cessió al contracte que fa el batlle de Roca, és prou explícita, però aquí no es diu que falti hereu.; potser han quedat fills petits, massa joves per a treballar la terra
Arxiu Històric de Girona, Notarial, Amer, 55, fol 1114r (16-VIII-1349).
(Llibre “Homes, masos, Història” de Rosa Congost i Lluís To, pàgina 137) .
També hi ha un contracte ad laborationem del monestir de Santa Maria d'Amer que sembla un establiment (aquell que es troba a la columna «altres» del quadre 2). A més de ser indefinit, s'exigeixen els censos i agrers acostumats, és a dir tot allò que ja pagava el mas abans de les mortaldats. Ni tan sols aprofiten la situació per a augmentar les prestacions. Però aquí sabem que és força segur que no apareixeran hereus, ja que el text diu textualment que el mas es troba «en benevís».
En aquesta interpretació és fonamental 1'article 31 dels Costums de Girona sobre la necessitat de sentència judicial per a poder obtenir el «benevís» i unificar els dominis emfitèutics. El senyor directe ha d'esperar abans no pugui establir de nou el mas i 1'any 1349 es troba dins d'un període d'espera.
Què fa preferir la cessió a l'establiment? Per nosaltres, és prou clar: la cessió a llauró, indefinida o acotada en el temps, no atorga cap dret perpetu sobre terra, com seria la propietat útil emfitèutica. El monestir pot decidir retirar el mas de mans dels seus explotadors quan li sembli. Cal dir que no ha aparegut cap establiment d'Amer per a poder comparar. Això, pot voler dir que ja no convenien al senyor? Més aviat pot significar que estava esperant una sentència formal de «benevís» per a establir de nou.
Hi ha un altre element a tenir en compte. La persona que realitzá el contracte indefinit del monestir d'Amer és el seu batlle. Com a pagès de mas, pot estar més preocupat pels seus propis interessos que pels del monestir. La importància dels agents senyorials com a intermediaris de les relacions entre senyors i pagesos és un tema que només pot apuntar-se aquí amb aquestes breus línies, però que cal tenir present.
D'altra banda, vèiem que el batlle de Roca feia un dels contractes amb més detalls, pel que fa a la manera com calia treballar els conreus comercials. A més, exigeix que se l'avisi en el moment de segar i aporta una tercera part de la llavor. Aquest zel en les condicions de la cessió és mostra de l'interès senyorial per la gestió directa del seu patrimoni. No podem dir que els senyors directes facin un tipus de contracte ad laborationem gaire diferent dels que fan els senyors útils.
45. AHG, Notarial, Amer, 55, fol. 140v (2-XI-1349): "quod mansum ... devenit in benevio propter defectum heredum..." Aquest és el mas Lantiscla que acabarà essent capbrevat per l’hereu del mas Llapart de la Barroca; també es diu Llapart un dels individus que el reben a llauró l’any 1349.
(Llibre “Homes, masos, Història” de Rosa Congost i Lluís To, pàgina 142)
Referent a pagesos que reben masos ad laborationem, els seus cognoms aporten pistes sobre la seva procedència. Així a la Barroca hi han els masos de Llapart i Serrat, cognoms que coincideixen amb les dues persones que reben a llauró indefinidament el mas Lantiscla de la Barroca., a més aquest darrer mas és capbrevat l’any 1392 al monestir d’Amer per un tal Llapart, hereu del mas Llapart, com una explotació secundària.
Arxiu Diocesà de Girona, fons de monestirs, Capbreu de la vall d’Amer, 1392.
(Llibre “Homes, masos, Història” de Rosa Congost i Lluís To, pàgina 138) .
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )