Casa pairal de la Branca Familiar "ALBERTÍ" de Llagostera.
En el número 195 de la "Revista de Girona", corresponent al Juliol-Agost de 1.999, hi surt un ampli reportatge d'aquesta casa.
La Torre Albertí de Llagostera es troba al nucli urbà del poble, envoltada d'un magnífic jardí. La Capella fou erigida per Pere Albertí amb motiu de la mort del seu fill Pere el 1588, en la seva llinda hi ha l'escut nobiliari de la família; a l'interior hi ha la sepultura familiar amb la següent inscripció "SEPULTURA DEL ILLE. SOR. PERE DE ALBERTÍ I DELS SEUS FETA A XXV DE NOVEMBRE DE 1581". La façana principal del Casal amb teulada a dues vessants té un portal amb la inscripció llatina "QVOD PARAVERIT VIRTUS RETINEBIS"(Allò que el valer et prepari allò tindràs). Al primer pis, tres finestres gòtico-renaixentistes i la central amb una altra inscripció "QVOD COMODAVIT FORTVNA TOLLET/QVOD MVTVIT NATURA REPETET" (Allò que la sort t'ha donat, t'ho prendrà; allò que la naturalesa t'ha prestat, t'ho reclamarà.
L'origen de la família Albertí a Llagostera data del Segle XV, en que s'hi establiren els primers masovers d'aquest cognom a Ridaura, la construcció del Casal prové d'aquesta època; un membre d'aquesta família, Pere Albertí, va ser nomenat Cavaller l'any 1541 pel Baró de Llagostera, Martí Grau de Cruylles; el títol li donà opció al dret de Cavalleria i a disposar d'armes; l'any 1548 els Albertí adquiriren els terrenys que envolten la Masia, i edifiquen la Torre de defensa, i posteriorment al morir el Baró de Llagostera, deixà totes les seves propietats als Albertí, llevat de la peça de terreny anomenada La Coromina; el 1548 consta un Pere Albertí com a Governador General Procurador de la Vila i terme de Caldes de Malavella i de tota la Baronia de Llagostera "per lo noble Sr. Dalmau de Rocabertí y Tagamanent i per la Ill. Sra. Isabel de Prunera i Vilarix, señors comunment i per indivís de aquellas". El 18 de gener de 1551, és Miquel Albertí, cavaller, familiar de la Inquisició, també procurador general del Baró, que en nom d'aquest, dicta un ban en que prohibia "portar balletes, arcabussos y altras armas de dret prohibidas sots pena de deu lliuras barcelonesas, desparadas y L[50] qui las portará paradas [carregades]" i també aprofitava per fer saber que "per lo semblant proybex jocs de cartas i de daus".
En un document guardat a l'arxiu patrimonial de la família Caramany, de l'any 1626, hi consta el plet a la cúria de Lloret entre Miquel Ortoll, menor de dies i pescador de Lloret, que acusa Miquel d'Albertí d'haver-li disparat un tir de pedrenyal el dia de Sant Jaume i haver-lo nafrat.
La Torre actualment és propietat dels Senyors de Casanova, Vescomtes d'Hostoles, hereus de Mercè de Casanova, residents a València. La Família Albertí sembla que va durar fins el S.XIX, ja que a la Capella també hi ha la tomba de la Vescomtessa Antònia Albertí i de Ros, enterrada el 5 de maig de 1829.
Informació extreta de:
Documentació de Xavier Bohigas
Patrimoni i Arxiu. Inventari del fons patrimonial Caramany de Corçà. Seglex XIII-XX, de Pere Gifre i Santi Soler, editat per l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà, vol. 2 de la col·lecció Fontanetum
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)