El Mas Abella està situat a l’extrem nord de la urbanització que du el seu nom.
Les primeres referències es tenen pels voltants de l’any 1600, en que figurava amb el nom de "Manso Juan".
La denominació "Abella" l’hi ve donada pel cognom d’un antic llogater
Al peu del pujol on s'aixeca el mas, just al costat d'on ara hi ha l'avinguda de Montilivi, hi havia la "Font de l'Abella" i un molí de vent.
Les garites situades a cada xanfrà, les feren construir les tropes franceses, que s'instal·laren en aquest indret per escometre la ciutat de Girona des d'aquest punt. També engrandiren l'alçada de les portes per poder-hi entrar muntats a cavall.
Una alzina i un roure, d'extraordinària bellesa, acompanyen l'entorn d'aquest mas. Ambdós arbres han estat protegits per l'ajuntament.
Les obres de restauració, han respectat el "pujador".
El mas ha estat rehabilitat per alumnes de l'escola taller perquè diferents associacions vinculades a la cultura popular hi tinguin la seu (Gegants, Diables de l'Onyar, Orella Activa)
Part de la informació extreta de: Llibre "Els pobles gironins" de Maruja Arnau
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)