Mas Toscà

Vist: 3338

A l'any 1318 apareix documentat Ferrer Toscà, i el 1420 figura com a mestressa Joana, muller de Pere Toscà.

Segons explica J.Marquès i Casanovas, en un article publicat al "Diari de Girona", el 5 de febrer del 1989, titulat "El pou del mas Toscà de Canet d'Adri", Els Toscà eren senyors útils d'una terra anomenada "Rodonel" al pla de Brogit de Montcal, i tenien en ple domini el mas Toscà.

El dia 29 de gener del 1701, Magdalena Heras, filla de Jaume Heras i Magdalena Trobat, signa els capí­tols matrimonials amb Jaume Toscà, pagès de Montcal, al qual aportà en dot cinc-centes lliures, tres vestits i dos caixes noves de noguer que Jaume i Joan Heras, son pare i germà, li firmaren donació per dret de llegí­tima.

Documents:

Cartoral de Carlemeny del Bisbe de Girona
A l'any 1180, en el capbreu de les prestacions que rep Arnau de Paret Rufí­ pel seu batlliu a les possessions episcopals de Domeny, apareix que capbreva, "Adalidis Olibessa similiter idem quod Toscana"

Arxiu Diocesà de Girona,  Pergamins de la Mitra, calaix 13 número 28 P-004-0070.
A finals del segle XII, en el capbreu de censos i tasques que el bisbe rep de Paret Rufí­ i Domeny, apareix la Borda Toscana.

"De borda Toschana, .III. oua et .I. par gallinarum, et de terris que sunt super ripam et subtus ripam donat .II. taschas, excepto .II. quadruns (Sic) de terra qui donant quartum, et de borda Adalaidis Oliba .I. par gallinarum, et de campo qui est subtus Ripam donat medietas quartum et alia medietas .II. taschas, et de campo super ripas .II. taschas, et de aliis terris, quartum."
(Pendent de determinar en més precisió la seva relació amb el Mas Toscà, si be es possible que es tractessin de terres de les que el senyor del Mas Toscà en tingués el domini útil com a emfiteuta del Bisbe, podria tractar-se doncs d'una primera referència a l'existència del mas)

Arxiu Diocesà de Girona,  Pergamins de la Mitra, calaix 13 Capbreu A, P-004-1307.
Entre els anys 1354 i 1364, en el Capbreu de Domeny i Paret Rufí­, fet als bisbes Berenguer de Cruïlles i Énnec de Valtierra, apareixen: Francesc, fill de Ferrer Toscà, i Ramon Toscà
(Segurament es tracta d'una persona procedent del Mas Toscà )

Arxiu del Monestir de Sant Daniel. Pergamí 932
El 25 d'abril de 1362, Elisenda, filla de Bernat Toschani, de la parròquia de Montcal, i muller de Francesc de Masó, de la parròquia de Sant Vicenç de Canet, alliberada del venerable Galceran de Caselles, advocat de Girona, es fa dona pròpia del monestir de Sant Daniel sota l'abadessa Elisenda Alquer, per haver entrat al mas Masó per casament. Fa l'homenatge a Jaume de Soler, procurador del monestir.

Arxiu Diocesà de Girona,  Pergamins de Sant Feliu de Girona, Pabordia de Xungla, 27, pàg 46.
El 22 de febrer del 1368, Ramon Toscà, de Sant Gregori, cabreva a Bartomeu Ribot, paborde de Xungla de Sant Feliu de Girona una terra que té per compra feta el 1355 a Pere Ponç de Prat, de 2’5 vessanes i un altres tros comprat el 1365 a Beatriu de Prat, d’1’5 vessanes, situades a Sant Gregori.
N. Joan de Fontcoberta, de Girona.
(Segurament es tracta d'una persona procedent del Mas Toscà o be de l'habitant del propi mas que fos emfiteuta)

Arxiu Diocesà de Girona,  Pergamins de Sant Feliu de Girona, Pabordia de Xungla, 221.
El 2 de setembre de 1422, Ramon Toscà es fa home propi de la pabordia de Xungla pel mas Pol de Sant Gregori, a causa del seu matrimoni amb Margarida Pol.
N. Pere Sitjar, de Girona.
(Segurament es tracta d'una persona procedent del Mas Toscà)

Arxiu Diocesà de Girona,  Pergamins de la Pia Almoina, Pies memòries, Montcal 14.
El 22 d'agost de 1617 a Girona, Salvi Balle, treballador de Montcal, procurador d’Anna Vernach i Balle, esposa de Salvi Bernach, bracer de Sils, i filla de Baldiri Gironès àlias Balle, teixidor de Montcal, ven a Bartomeu Toscà, de Montcal, el dret de lluir i quitar una casa i hort comprada a carta de gràcia per Miquel Amar, situada a Montcal, per 44 lliures. Sense cloure.

Informació extreta de:
"Repertori general de l'Arxiu Diocesà de Girona" Josep M. Marquès Planagumà.
"Biografia o explicació del arbre geneològich de la descendencia de Casa Heras de Adri (1350-1850)" de Miquel Heras de Puig.
"Els Pobles Gironins - Volum IV" de Maruja Arnau i Guerola
"DUGiFonsEspecials" - Universitat de Girona. Pergamins del Monestir de Sant Daniel.

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)