Excaven un mas medieval dependent de Sant Quirze

Vist: 5690

El mas dels Felius, documentat el segle XI i de dimensions considerables, era d'homes de l'abat del monestir de Sant Quirze de Colera, i els seus habitants feien tragines i tenien cura de la muralla.

rabos-felius2L'arqueòleg Lluís Palahí (UdG) va explicar ahir que l'excavació que s'ha dut a terme les tres darreres setmanes, per primera vegada, al mas dels Felius de Sant Quirze de Colera, l'existència del qual està documentada ja al segle XI, té com a element característic que “permet obtenir informació sobre com vivien els dependents”. És a dir, en la majoria d'excavacions medievals, l'objecte d'aquestes són edificis eclesiàstics o castells, relacionats amb el poder, de manera que s'obté una informació històrica i antropològica des d'un sol punt de vista; en canvi, en excavacions com aquesta, inusuals, es recull informació sobre una altra manera de viure que complementa la que s'obté en edificis significatius. Però a més, aquesta mena d'edificis són per Palahí, “més vius”, ja que els castells i les esglésies es podien mantenir inalterables durant segles, mentre que en un mas, com és el cas, tot és més movible, per tant es genera més informació sobre les diferents èpoques d'ocupació.

Joan Badia Homs, especialista en el romànic català i membre del patronat del monestir, juntament amb l'antic propietari dels terrenys on hi ha el monestir –la família Nouvilas el va cedir a l'Ajuntament de Rabós–, que encara en conserva als voltants, després de fer un treball de recerca oral entre els masovers de la zona, van localitzar alguns documents a l'arxiu privat dels Nouvilas que parlaven sobre el mas, que el segle XVI ja constava com a rònec i abandonat. En aquest mateix arxiu, un capbreu d'entre 1313 i 1317 ja fa referència a l'existència del mas, a que aquest pertanyia a homes de l'abat, i que tenien com a càrregues o servituds fer tragines i ajudar a la construcció i tenir cura dels sistemes de defensa (muralles) del monestir.

Sembla demostrat, i l'existència del mas dels Felius ho corrobora, que al voltant del monestir hi havia un nucli de població que podria haver arribat a fins a una cinquantena de cases o masos. El dels Felius pren el nom de la zona, coneguda com les vinyes dels Felius. Una vegada feta la recerca, calia posar en marxa l'excavació, i en aquest punt entren en joc la Fundació Albert Tomàs i Mallol, que la finança, i l'institut de recerca històrica de la Universitat de Girona, que s'ocupa de la coordinació de l'excavació a través de l'arqueòleg Lluís Palahí, que va posar al capdavant de la direcció d'un equip de vuit estudiants a l'arqueòleg Jordi Vivo. L'equip ha estat tres setmanes treballant en aquesta primera campanya, que acaba avui, i s'ha concentrat en dues estances de les restes, que han buidat de runa i material, esgotant-ne l'estratigrafia, deixant al descobert murs de pissarra de 60 o 70 centímetres de gruix, que no estaven aplomats, d'un mas que tampoc no era qualsevol. En un dels murs, afegit posteriorment a la construcció de la casa, s'hi poden veure espitlleres, de manera que això permet afirmar que també tenia una funció defensiva o de control. Vivo va explicar ahir que durant la primera setmana van aflorar les estructures. Posteriorment, han sortit fragments de ceràmica d'una certa qualitat i algun vidre, que indica que malgrat ser dependent del monestir, el mas i els seus habitants tenien un cert estatus. El mas va ser abandonat cap a finals del segle XVI, poc abans de la decadència del monestir.

La continuïtat de les excavacions no està clara, malgrat que existeix la voluntat de les parts –patronat, propietat, Fundació Tomàs i UdG– per tal que així sigui, però dependrà, sobretot, de qüestions pressupostàries.

Una visió integral de la comunitat.

Les tres setmanes d'excavacions, segons Vivo, han estat “molt profitoses”. Palahí es mostrava ahir satisfet, perquè aquesta mena d'excavacions permeten “completar la interpretació del monestir”, perquè contraposa dues maneres diferents de veure el món, la dels poderosos i la dels serfs, de manera que la visió de la comunitat i la seva manera de funcionar és integral. Segons Palahí “fins ara teníem informació del monestir cap a fora a partir dels documents que generaven els monjos, ara la tindrem cap a dins de la comunitat”. L'interès d'excavar en un mas és el seu “recreixement continu”, segons Palahí, de manera que ofereix molta més informació sobre la vida quotidiana, i sobre els moviments històrics, que altres edificis més notables.

Publicada al "Punt Avui" el dia 20 de juliol de 2012, Dani Chicano, Rabós d'Empordà.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)