Per entendre l'estructura territorial a cada època històrica no només cal conèixer les principals institucions laiques o eclesiàstiques que hi havia, sinó que cal estudiar i veure les relacions que hi havia entre elles i els diversos estaments i classes socials. Entre, per exemple, el comte i l'aristocràcia o bé entre els senyors i els pagesos que dominaven la terra.
Cal també plantejar-se un altre tipus de qüestions en relació amb el que hi havia en el passat, com pot ser: ¿per què un camp és com és i quan es va rompre per primer cop? o bé ¿per què el límit d'una determinada parròquia passa per un indret i no per un altre?
En relació amb aquest intent d'aproximar-nos al passat geogràfic d'un territori, ens podem qüestionar així mateix sobre el perquè de la situació dels centres religiosos, esglésies i parròquies, dels llocs amb importància econòmica, mercats, molins i vies de comunicació, per exemple, o bé dels indrets amb un pes polític o jurisdiccional, els castells i cases fortes; aquests darrers suposaren l'organització d'uns dominis senyorials, que tingueren una evident importància en l'organització no sols política, sinó també social i econòmica de l'espai1.
És prou sabut que sovint les unitats administratives modernes corresponen a divisions eclesiàstiques o senyorials medievals. El problema que es pot plantejar, però, és saber de quan són aquestes partions que ja trobem documentades a l'edat mitjana. Els anglesos, precursors en l'estudi de la història del paisatge, s'han preocupat força d'aquest tema. En relació amb Anglaterra, G. Jones fins i tot arriba a plantejar la possibilitat que molts dels termes on s'acaben les senyories medievals fossin molt més antics, molt anteriors a l'edat mitjana. Segons aquest autor, es pot demostrar que algunes de les afrontacions de parròquies o senyories de l'època medieval tenen l'origen en una època, de vegades, fins i tot anterior al domini romà2,1. En el cas de les comarques gironines, sembla clara la relació directa que hi ha entre l'estructura creada en la romanització i la que segueix en època medieval, tant per la ubicació i l'estudi del gran nombre de jaciments corresponents a "uillae", com per l'anàlisi de la toponímia derivada de l'època de romanització3. No queda tan clara la continuïtat d'una organització territorial ibèrica anterior, més enllà de la ubicació dels punts de defensa, que en molts indrets es basteixen sobre estructures ibèriques, i de l'existència del camí d'Heracles coincident amb la posterior Via Augusta romana.
1 Paisatge, organització del territori i població de la Garrotxa a l'Edat Mitjana, VI Assemblea d'Estudis sobre el comtat de Besalú. Per Jordi Bolòs i Masclans
2 Multiple Estates and Early Settlement, a "English Medieval Settlement", Londres 1979, pags 9-34, G.R.J. Jones
3 El món rural d'època romana a Catalunya- L'exemple del nord-est. Per Josep Casas i Genover, Pere Castanyer i Masoliver, Josep M. Nolla i Brufau i Joaquim Tremoleda i Trilla.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)