El lloc de Meserago apareix esmentat en documents dels anys 956 i 974. Al darrer quart del segle XI el monestir de Sant Quirc de Colera tenia un alou a la vila de Meserag. L’església de Sant Martí i la de Santa Maria de l’Om, ambdues del terme de Masarac, juntament amb la de Sant Cebrià de Mollet, foren donades a la canònica de Vilabertran pel bisbe Berenguer Guifré de Girona a la segona meitat del segle XI.
Aquesta església, com d’altres del comtat de Peralada, figura en el text d’una sentència de Carles el Calb datada l’any 844, a favor de l’abadia de Sant Quirc de Colera de la qual hom coneix una còpia del segle XIII. El text és una falsificació o bé el fruit d’una manipulació d’aquesta època amb la finalitat d’atribuir-se, aquest cenobi, el domini de les esmentades esglésies.
Als segles XIII i XIV els senyors de Navata gaudien del delme de Masarac, en feu del bisbe. Consta que l’any 1226 el tenia Arnau de Navata i el 1323 Guerau de Rocabertí.
L’església parroquial de Sant Martí de Masarac figura en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i en els nomenclàtors diocesans del segle XIV. Sembla que l’any 1592 la funció parroquial passà a la veïna església de Santa Maria de l’Om. Actualment, ha retornat, de fet, a Sant Martí, per la seva situació en el nucli principal de la població1.
La parròquia de Sant Martí de Masarac depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.
1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)