L’església de Sant Sadurní de Garrigoles l’any 1185 fou donada pel bisbe de Girona a l’orde del Sant Sepulcre amb la finalitat que fos “el cap i la casa major dels germans del Sant Sepulcre que conviuen i serveixen Déu al bisbat de Girona”. Així ho expressa el document del solemnial acte de la donació, el qual, pràcticament inèdit, es troba a l’Arxiu Diocesà de Girona, com altres de l’antiga casa monàstica.
Des de l’any 1210 el monestir d’Amer tingué importants drets i possessions a la parròquia de Sant Sadurní de Garrigoles. L’església figura a les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i, entre les parròquies del bisbat, en els nomenclàtors del 1362, del final del segle XIV i d’èpoques posteriors.
Els delmes d’aquesta parròquia eren concedits pel bisbe a diferents cavallers a la baixa edat mitjana, els quals els tenien subinfeudats, segons notícies dels anys 1259, 1316, 1318, 1332 i 1335. L’any 1357 s’establí una concòrdia entre el comte d’Empúries, Ramon Berenguer, i l’abat d’Amer sobre la jurisdicció d’uns masos de la parròquia1.
La parròquia de Sant Sadurní de Garrigoles depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.
1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)