La seu d'aquesta antiga parroquial era l’ermita de Sant Pau de la Calçada que es troba a 2 km a migdia de Figueres, al Mas de Sant Pau, prop de la riba esquerra del riu Manol.
El lloc de Sant Pau és esmentat en una butlla del papa Joan XV de l’any 990 a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, en la qual, en precisar els límits de l’alou del Far, figura com a límit de ponent que arribava fins al riu Manol: “…in rivo quem dicunt Manivolo situm in alode sancti Pauli qui est subtus sancti Martini Sambucae”.
La fórmula ha de voler dir que Sant Pau era una església subjecta al monestir de Sant Martí de la Muga (a les Escaules); d’aquesta manera hom pot descobrir, amb molta probabilitat d’encert, que cal identificar-la amb la cel·la de Sant Pau de Lirlir, que fou confirmada a aquest monestir en un diploma de Carles el Calb de l’any 844.
L’any 1176 el rei Alfons I confirmà els drets del lloc de “Sancti Pauli de Calciata”, ja amb aquest nom, al monestir de Santa Maria de Vilabertran, que havia cedit Pere de Montagut.
L’església es convertí en parroquial; és esmentada en les Rationes decimarum els anys 1279 i 1280 i als nomenclàtors del segle XIV i, encara, fins l’any 1691. Més tard perdé la categoria parroquial. El temple degué quedar força malmès amb el gran aiguat de l’any 1421, que derruí tot el lloc de Sant Pau de la Calçada. La reconstrucció de l’església resta confirmada per una notícia de l’any 1585, segons la qual el comerciant Francesc Ramera, benefactor també de l’Hospital de Figueres, feu una deixa per a la reconstrucció del temple de Sant Pau de la Calçada.
Actualment, és un santuari o ermita on se celebra un aplec tradicional el tercer diumenge de febrer.
El topònim la Calçada és originat per l’antic camí romà (i anterior) que encara era la via principal que travessava el país a l’edat mitjana.1
La parròquia de Sant Pau de la Calçada depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.
1 Catalunya Romànica Vol. IX, Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)