Pla de l'Estany

Història del Pla de l'Estany - Introducció

Vist: 1084

Des d’un punt de vista econòmic i cultural els territoris que conformen l’actual comarca del Pla de l’Estany han presentat sempre un tret diferencial sobre la resta de la comarca del Gironès i han mantingut una reivindicació política des de molt temps enrere, però la seva existència administrativa és molt recent, concretament des l’any 1988 en que una llei de la Generalitat de Catalunya segrega onze municipis del sector nord-oest del Gironès: Banyoles, Camós, Cornellà de Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls1.

Els límits de la comarca no han estat fixats per unitats fisiogràfics, sinó que, a partir de Banyoles, la seva capital, s’ha configurat amb els municipis que l’envolten i sobre els que estén la seva influència.

El seu relleu es caracteritza per dos espais: el Pla de Banyoles, que ocupa el centre i l’est de la comarca, i els contraforts muntanyosos del massís de Rocacorba, que ocupen l’oest i el sud-oest, amb les serres de Pujarnol, Sant Patllari i del Ginestar.

La conca lacustre de Banyoles ha estat habitada des de temps prehistòrics reculats, com ho demostra la troballa d’un maxil·lar inferior humà a les pedreres de roca travertínica de Mata, segurament pertanyent a un neandertal del paleolític inferior. La ocupació humana continua al paleolític i al neolític, constatada al parc de les coves de Serinyà i al jaciment lacustre de la Draga, al costat de l’Estany.

Els íbers s’establiren a Porqueres, al turó del Mas Castell, que esdevingué un centre actiu i pròsper durant el segle III aC. També edificaren poblats en turons fàcilment defensables com el Puig de Sant Martirià, el Puig Surís, el Puig Castellar d’Espasens o el Forn Cremat de Riudellots de la Creu.

Els romans establiren nombroses explotacions agràries entorn de les vil·les, el nom d’alguna de les quals s’ha mantingut fins l’actualitat, sovint enregistrats a la documentació carolíngia amb la terminació ano. Moltes explotacions continuaren durant el període visigòtic compartint la propietat entre els nous dominadors i els hispano-romans, tal i com passa a la vil·la romana de Vilauba i es constata a les troballes arqueològiques datades fins el segle VII dC.

La comarca estava ben comunicada amb la Via Augusta, que era l'artèria principal que unia Roma amb Hispania. D'aquesta via en partia una calçada que es dirigia a Cornellà del Terri i, en l'anomenat Pont Xetmar, es dividia. El ramal dret, salvant el Terri, passava per Borgonyà, i a la Bruguera es bifurcava de nou, seguint un braçal cap al Fluvià, i passant per Esponellà, arribava fins a Figueres. L'altre braçal es dirigia a Besalú per Usall i Serinyà.

El territori de la comarca queda integrat en el comtat de Girona, amb el domini carolingi que incloïa el pagus de Besalú dintre els seus dominis. El territori es torna a repoblar amb la gent procedent de la Septimània, que havia abandonat el territori per les ràtzies d’Abd-al-Maluik (792) i de Al Ha Kam, entre d’altres. Entre els repobladors arribà el monjo benedictí Bonit, que a l’any 812 fundà el monestir de Sant Esteve, en un lloc anomenat Banyoles.

El repoblament franc afavorí el conreu de les terres ermes , les quals en virtut del dret d’aprisió passaven a ser propietat del colons. Al mateix temps altres senyors passen a ser possessors de Castells i els castlans els seus guardians. També tenien importants interessos els comtes de Besalú i de Girona, el bisbe de Girona, i els monestirs de Sant Pere de Besalú, de Sant Joan de les Abadesses i d’Amer. Comença així un procés de feudalització, que culmina l’any 1078 amb la promulgació del comte Bernat II de Besalú i amb el sínode episcopal celebrat a Banyoles l’any 1086.

L’abat del poderós monestir de Sant Esteve es convertí també, com altres nobles, en un senyor feudal, anant desapareixent els petits alous pagesos i els homes lliures anaren esdevenint pagesos dependents o solius.

El cenobi de Sant esteve de Banyoles, es convertí en un important senyor feudal i al llarg dels segles XII i XIII el seu domini s’estengué a bona part de l’activitat econòmica, tenia el monopoli del forn i els drets d’escrivania i notaria, fins que a la segona meitat del segle XIII començà a perdre part d’aquests drets i, fins i tot, la població va protagonitzar una important protesta en la que hagué d’intervenir fins i tot el rei.

A partir del XIII en endavant Banyoles coneix un gran creixement artesanal i al llarg dels canals funcionaven molts molins fariners. També es desenvolupen indústries d’adobs, tèxtils i vinculades a la llana i el cànem, apareixent molins blanquers i molins drapers.

En paral·lel a aquest creixement econòmic i la condició de centre de comunicacions, el mercat de Banyoles, citat ja l’any 1086, va adquirint una notable importància i esdevé un dels principals mercats del comtat que perdurà al llarg del temps2.

1 Història del Pla de l'Estany, per Joaquim Tremoleda i Trilla
2 Catalunya Romànica Vol. V, per Manuel Galimany i Arnau

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)