Les V Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, celebrades divendres i dissabte a l'Orfeó Popular Olotí amb la participació d'uns 150 especialistes, van servir per presentar els resultats de 91 excavacions realitzades els anys 1998 i 1999. La trobada va fer constatar, una vegada més, la gran activitat que es genera a la demarcació i l'enorme transcendència d'algunes de les investigacions. Les prospeccions a la catedral de Girona van ser el principal focus d'atenció.
Els treballs a la nau de la seu gironina van ser precisament el principal tema del debat que va tancar les sessions, ahir al migdia. La hipòtesi que el temple romànic (aflorat en 1'última campanya) fos de només una nau, com sosté 1'equip que hi ha treballat, encapçalat per Josep Maria Nolla, va ser discutida per Narcís Soler. Segons el seu parer, és estrany que, sent la Catedral el principal lloc de culte de la ciutat el segle XI (la data de 1'inici de la catedral romànica) no tingués, com a mínim, tres naus, com té el temple veí i coetani de Sant Feliu, de menor rang. Nolla, per més que va deixar un petit marge a altres possibilitats, es va ratificar en les conclusions: la seu romànica també era d'una nau, com la gòtica.
Van compartir 1'estrellat de la Catedral dos jaciments que també són uns clàssics de 1'arqueologia gironina: la Ciutadella de Roses (un recinte que abasta una cronologia espectacular) i el Puig de Sant Andreu, d'Ullastret (ibèric), que semblen dues fonts inesgotables. En aquest club selecte, hi va ingressar aquest any la bòvila romana d'Ermedàs i 1'àrea de Vilanera (1'indret de 1'Escala on volen fer un camp de golf, en què estan apareixent restes de diverses etapes). «El que és molt important -va assenyalar 1'arqueòloga territorial, Montserrat Mataró, al final de les jornades - és la gran quantitat d'excavacions menys famoses, però que tenen molta transcendència per elles mateixes». Ia directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Girona i del jaciment d'Ullastret, Aurora Martín, va incidir que a través de les jornades, que se celebren cada dos anys, la comunitat arqueològica gironina té 1'oportunitat de posar en comú les seves conclusions, circumstància que sovint no passa perquè les relacions entre els arqueólegs se solen limitar als colegues que estudien el mateix període històric.
L'Associació d'Arqueòlegs En 1'última sessió es va presentar la recent creada Associació d'Arqueòlegs de Catalunya. Amb un plantejament similar a la també jove Associació de Museòlegs, té com a objectiu general la defensa dels interessos i la qualitat dels professionals del ram. Precisament en 1'última de les comunicacions, Joan Margall, 1'arqueòleg que va dirigir el seguiment de la instal·lació dels tubs de l'aire condicionat al subsòl de 1'església de Sant Genís de Torroella de Montgrí, es va queixar que quan ell va arribar-hi ja feia quatre dies que les màquines treballaven. «La comissió de patrimoni havia donat el permís», va lamentar. Les obres van permetre localitzar el que poden ser les restes del temple romànic, però una part de les estructures les van fer malbé les màquines.
Publicada al diari "El PuntAvui", 14 de maig de 2000 - Ramon Estéban - Olot
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)