El Centre de recerca d'Història Rural i Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines.
Des de fa més de quinze anys, Girona ha estat punt de trobada d'un col·lectiu d'historiadors interessats en el món rural.
A Catalunya la història rural té una identitat pròpia i una tradició consolidada. Des de l'estudi de Jaume Vicens Vives sobre els remences o les pàgines de Pierre Vilar sobre les transformacions agràries del segle XVIII - sense oblidar els excel·lents treballs sobre comarques rurals de Pau Vila, Salvador Llobet, Joan Vilà Valentí i altres geògrafs fins I'aparició de publicacions especialitzades i d'associacions ruralistes, s'ha produït una expansió progressiva de la recerca en aquest àmbit. Dues fites remarcables han potenciat específicament la història rural en els darrers trenta o trenta-cinc anys. La primera, per ordre cronològic, ha es tat l'edició de la revista Estudis d'Història Agrària i, a redós seu, la convocatòria d'una sèrie de quatre Col·loquis d'Història Agrària. Tant el primer número dels Estudis d'Història Agrària com el primer col·loqui - coorganitzat amb Recerques - daten del 1978 i en ambdós casos destaca el paper impulsor d'Emili Giralt, pioner de la recerca agrarista a Catalunya. La segona fita ha estat la creació del Seminario de Historia Agraria (SEHA), associació que va tenir el seu origen en la formalització, el 1987-88, de les reunions que havien aplegat un petit grup d'historiadors, entre els quals cal destacar Ramon Garrabou, que ha estat des d'aleshores el president del SEHA. A més de l'organització -fins ara- de nou congressos, el SEHA edita una revista especialitzada -Historia Agraria- que ha aconseguit un notable prestigi historiogràfic. Com a camp de recerca, la història rural -etiqueta tan encertada i tan ambigua com moltes altres- s'ha anat convertint, sobretot, en un punt de trobada construït sobre un referent comú: el món rural. Punt de trobada amb altres disciplines, com l'antropologia, el dret, la sociologia, la geografia o l'agronomia; però també de les diferents branques de la història, excessivament estancades en la cronologia convencional. Igualment ha estat punt de trobada amb la història local, ja que bona part de la recerca sovint es duU a terme en territoris redüits i tenint presents les condicions imposades per aquests espais.
Lluny dels tòpics pairalistes o dels ingenus mites arcàdics que sovint han amarat les reflexions sobre el món rural, la historiografia recent ha apostat per una història des de sota que, encara que poc espectacular, ha primat els personatges anònims en perjudici de les grans figures, ha emfatitzat la visió de la història com a procés a llarg termini en lloc de les grans efemèrides, o ha prioritzat els nivells bàsics de les relacions socials i polítiques en detriment de l'alta política. L'interès per uns sectors econòmics i socials desplaçats per les grans línies del progrés històric probablement ha situat la història rural en una posició perifèrica dins el mapa historiogràfic. Però potser aquest mateix caràcter és allò que l'ha fet atractiva per tants investigadors, professionals i amateurs.
La història rural a Girona
Des de fa més de quinze anys Girona ha estat punt de trobada d'un col·lectiu d'historiadors amb especialitzacions diverses però interessats en el món rural -gironí o no- i amb voluntat de confrontar resultats i generar sinèrgies. Es tracta d'un grup relativament ampli, on hi són presents tant investigadors lligats a la Universitat de Girona (UdG), perquè hi imparteixen classes o perquè hi segueixen estudis de doctorat, com professors de secundària i arxivers, als quals encara cal afegir un nucli d'historiadors locals. Comparteixen un objectiu comú: l'estudi de les societats pageses des de bases empíriques i objectives -des del treball d'arxiu- però també des d'una perspectiva més àmplia d'història comparada. Tots plegats formen un grup de recerca consistent i que ha començat ja a donar resultats en forma de publicacions individuals i conjuntes. L'existència d'aquest grup ha estat acompanyada d'unes condicions òptimes per a la investigació sobre la regió de Girona, fet que sens dubte ha propiciat moltes recerques sobre la mateixa zona. D'aquestes condicions, n'hi ha dues de particularment remarcables. Primerament el caràcter territorialment homogeni -almenys durant les èpoques moderna i contemporània- de la regió de Girona, fet que la converteix en un laboratori apropiat per a estudis a llarg termini i per a l'anàlisi de les relacions socials. En segon lloc, la riquesa dels seus fons arxivístics: notarials, institucionals, administratius... Estudiosos d'arreu han remarcat el valor dels fons medievals, així com les facilitats de consulta, tant en arxius públics com eclesiàstics. A aquests arxius encara cal afegir-hi els patrimonials, amb més de tres-cents fons enregistrats fins ara, que poden donar un especial joc a la recerca i que ja permeten efectuar avenços considerables en molts camps de la investigació. Els estudiosos del món rural gironí tenen molts elements en comú però, sobretot, tenen tres pilars que els identifiquen: els arxius, el CRHR (Centre de Recerca d'Història Rural) i l'AHRCG (Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines), cadascun amb parcel·les molt delimitades i que col·laboren en la programació d'activitats i actes relacionats amb l'estudi i la difusió del passat rural. Els arxivers gironins han estat capdavanters en la renovació de l'arxivística moderna a Catalunya. D'ençà del restabliment dels ajuntaments democràtics, un grup de joves arxivers van començar a classificar la documentació municipal i es convertiren en dinamitzadors de la investigació històrica, així com en difusors de la història local. La seva feina, aplaudida per molts, ben aviat va ser seguida i continuada. La introducció de la xarxa d'arxius comarcals s'afegí a aquesta tasca dels arxivers municipals i la que es portava a terme a l'Arxiu Històric de Girona. Al mateix temps, i sense els mitjans imprescindibles per fer-ho, els dos grans arxius de l'Església a Girona, l'arxiu de la catedral i l'arxiu diocesà, també han contribuït, per la riquesa dels seus fons -sobretot de l'època medieval, però també de la moderna- i per la facilitat d'accés, a augmentar l'oferta arxivística. Sense el treball d'aquests arxivers, sense la seva feina de classificació i de posada a disposició dels investigadors de noves eines de descripció dels fons, no podríem parlar de l'existència del grup d'historiadors ruralistes gironins. Darrerament, molts arxius patrimonials s'han afegit a l'oferta existent: alguns han estat incorporats en arxius públics i la majoria resten a les mans dels seus propietaris però, sens dubte, obren noves vies d'investigació.
El Centre de Recerca d'Història Rural
El Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC-secció Vicens Vives) forma part d'un institut de recerca de la Universitat de Girona (Institut de Llengua i Cultura Catalanes) creat quan aquesta era encara un col·legi universitari depenent de la UAB. Constituït primer com a secció d'història amb el nom de Vicens Vives -en reconeixement al llegat familiar de la biblioteca i papers personals de l'historiador-, des del 1993 els seus integrants van optar per un perfil especialitzat en història rural. La denominació de Centre de Recerca d'Història Rural, de fet, és nova, aprovada fa només uns mesos. Els seus objectius són fomentar la recerca en l'àmbit de la història de les societats rurals, sense limitacions geogràfiques ni cronològiques, encara que la major part de la recerca fins ara s'hagi centrat a Catalunya i en els períodes medieval, modern i contemporani. Per fer-ho disposa d'una petita dotació d'infraestructura i, sobretot, d'una biblioteca i hemeroteca especialitzades. Com altres instituts universitaris, encara que el gros dels seus trenta membres procedeix de la mateixa comunitat universitària, també està obert a aquelles persones que treballen en el mateix àmbit des de fora del món acadèmic. L'activitat del Centre gira entorn de tres eixos. El primer i més important és el desenvolupament de projectes de recerca. Actualment n'hi ha tres en vigor, centrats un en l'estudi de l'articulació entre les petites ciutats i el seu entorn rural en la Catalunya nord-oriental dels segles XIII i XIV, un segon en la memòria històrica del paisatge agrari i, finalment, un darrer en l'evolució dels drets de propietat a Catalunya i el seu contrast amb les teories institucionalistes del desenvolupament econòmic. L'altre eix d'activitat és l'organització de seminaris, jornades, cursos, cicles de conferències i, puntualment, congressos. A tall d'exemple, les darreres activitats realitzades són unes jornades sobre arquitectura rural i història i unes altres sobre arxius patrimonials, a més d'un cicle de seminaris de discussió. Finalment, encara que els recursos són escassos, el Centre també impulsa l'aparició d'algunes publicacions especialitzades, concretament la revista Estudis d'Història Agrària, coeditada amb altres universitats catalanes, i la Biblioteca d'Història Rural, coeditada amb l'AHRCG i CCG Edicions. Qualsevol altra informació sobre activitats, publicacions i treballs dels seus membres es pot trobar en l'adreça http://www.udg.es/ilcc/entrada.html.
L'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines
L'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines és una entitat creada fa gairebé dos anya -el 17 d'abril de 1999 se'n va celebrar l'assemblea fundacional-, amb uns objectius modestos, plantejats des del pragmatisme que imposen les limitacions econòmiques, però que ha de servir per posar en contacte els interessats en l'estudi i el coneixement del món rural. Els seus objectius fundacionals, tal com figuren en els estatuts, plantegen com a principals camps d'actuació:
1. La difusió d'estudis relatius al món rural, que es concreta, bàsicament, en la publicació de la Biblioteca d'Història Rural.
2. El coneixement, conservació i difusió dels arxius patrimonials.
3. La relació entre els seus associats a través de la publicació periòdica de la revista MestalI, on es dóna compte de les principals activitats de l'Associació i que serveix d'agenda de les activitats dels ruralistes.
4. L'organització de cursos, seminaris i actes d'estudi i difusió del món rural.
Val la pena remarcar que aquests objectius ja han començat a concretar-se en forma d'organització de cursos i seminaris, l'edició de Mestall i també l'edició de la Biblioteca d'Història Rural. Aquesta és la plasmació d'una cooperació entre diferents institucions i entitats: d'entrada, ha gaudit de la col·laboració de la UdG, a través del CRHR, que n'assegura el rigor en les publicacions, i de la predisposició de CCG Edicions que s'ha atrevit a posar al carrer una edició sense por als riscos que suposava; en un altre nivell, sense el qual no seria possible l'edició, la Biblioteca d'Història Rural ha rebut el suport econòmic de la Diputació de Girona i de diferents ajuntaments que han col·laborat en l'edició d'alguns volums, com els de Girona, Cervià de Ter, Cassà de la Selva, Forallac, Quart i Crüilles, i també del Centre d'Estudis Selvatans. Es tracta d'edicions que han volgut remarcar la sobrietat formal, però sempre des del rigor acadèmic dels continguts. La Biblioteca d'Història Rural ha estat concebuda com el resultat de tres col·leccions: la d'estudis, de la qual s'han editat ja dos números (Els darrers senyors de Cervià de Ter. Investigacions sobre el caràcter mutant de la propietat (segles XVII-XX) d'R. Congost i Les Gavarres a l'Edat Mitjana. Poblament i societat d'un massís del Nord-est català d'E. Mallorquí; la de fonts, amb un volum editat (Els Ilibres de família de pagès. Memòries de pagès, memòries de mas (segles XVI-XVIII) d'X. Torres), i la de documents (Biografia o explicació del arbre genealògic de la descendència de Casa Heras de Adri (1350-1850), de Miquel Heras de Puig, reeditat en facsímil i amb un estudi introductori d'M. Bosch i Ll. Ferrer). Les actuacions portades a terme fins ara són remarcables, però allò que fa esperar una continuïtat i, sobretot, ens fa ser optimistes de cara al futur és I'acceptació que ha tingut aquesta iniciativa ja que, a hores d'ara, després del poc temps que porta de funcionament, l'Associació d'Història Rural ja ha assolit la xifra de 114 associats. El nombre és important, però sobretot ho és l'esperit dels que s'han integrat a l'AHRCG, amb empenta i projectes per tirar endavant, com la del Grup de Recerca Demogràfica i Genealògica, interessat en el buidatge dels llibres de sagramentals. El caràcter de I'AHRCG, obert a la col·laboració amb els centres d'estudis locals, i amb tots aquells que treballen en el món rural, permet esperar una consolidació de les seves activitats.
ASSOCIACIÓ D'HISTÒRIA RURAL DE LES COMARQUES GIRONINES
Pl. de Sant Josep, 1
Arxiu Històric de Girona
17004 Girona telèfon 972 21 80 12
Article a cura de:
Pere Gifre i Ribas
President de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines.
Enric Saguer i Hom
Coordinador del Centre de Recerca d'Història Rural
(ILCC-secció Vicens Vives)
Publicada a "L'Avenç" el març del 2001, Número 256
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)