Bibliografia

Freixas i Camps, Pere

Vist: 1371

Freixas i Camps, Pere (Girona, 8 de març de 1949)

Pere Freixas i Camps és doctor en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesi obtingué el Premi Puig i Cadafalch, atorgat el 1982 per l’Institut d’Estudis Catalans. Fou profesor d’història de l’art al Col·legi Universitari de Girona (1972-1983), redactor de la secció d’art de la Gran Enciclopèdia Catalana, conseller provincial del patrimoni artístic i cultural (1975-1980) i director del Museu d’Història de Girona (1981-2013).

Des del 1975 és acadèmic corresponent a Girona de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, i des del 1984 és membre de la Comissió de l’Institut d’Estudis Catalans per al Corpus Vitrearum Medii Aevi, de la Unió Acadèmica Internacional. És secretari de l’Institut d’Estudis Gironins des del 1977 i ha estat coordinador i redactor del dos primers volums d’arquitectura de L’art gòtic a Catalunya (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2002-2003).

Com a investigador, s’ha especialitzat en l’art gòtic. És autor i coautor, entre altres obres, de Mil·lenari del Beatus de Girona (Girona, 1975), L’art gòtic a Girona. Segles xiii-xv (Barcelona-Girona, 1983), Gremis i oficis a Girona (Girona, 1984), L’època de les catedrals. Tresors del Museu d’Art de Catalunya (Girona, 1988), Girona dins la formació de l’Europa medieval. 785-1213 (Girona, 1985), La catedral de Girona. Redescobrir la seu romànica (Girona, 2000) i La catedral de Girona (Barcelona, 2002). Ha col·laborat també en diverses publicacions com ara els Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Revista de Girona, Locus Amoenus i Lambard.

Ha estat curador i director de nombroses exposicions, incloent-hi la direcció de l’edició dels catàlegs corresponents, de les quals destaquen: «Fires i mercats a Girona» (1983); «Girona dins la formació de l’Europa medieval» (1985); «L’època dels genis. Renaixement i Barroc» (1987); «L’època de les catedrals. Romànic i gòtic» (1988); «Modernisme i Noucentisme» (1991); «La catedral de Girona. L’obra de la seu» (2003); «Rafael Masó.Ciutadà de Girona» (2006). Ha participat en congresos, com ara el Congrés d’ICOMOS sobre el Patrimoni Arquitectònic Europeu (Brussel·les, 1980), el Congrés del Comité Español de Historia del Arte (Saragossa, 1982), el Congrés del Consell Internacional de Museus (Londres, 1983), el seminari internacional «Catalunya i Itàlia. Les relacions artístiques durant el primer terç del cinc-cents» (Girona, 1988), el simposi internacional «Els comacini i l’arquitectura romànica a Catalunya» (2005), i ha impartit nombroses conferències sobre l’art romànic i l’art gòtic i, en particular, sobre la Seu de Girona i sobre el primer Renaixement a Catalunya.

Fruit de les seves recerques recents, ha publicat dos llibres de caràcter monogràfic: Girona. La porta dels Apòstols (Girona, 2015) i La basílica de Sant Feliu. Primera catedral de Girona (Girona, 2016)1.

1 Informació extreta de "Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear - DHAC"

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)