Marta Serrano Coll és doctora en història (àrea d’art medieval) per la Universitat Rovira i Virgili, on va defensar, el 2005, la tesi La imatge figurativa del rei d’Aragó en l’edat mitjana, dirigida per Javier Martínez de Aguirre. És professora d’aquesta universitat, on imparteix docència des del 2006 i on ha organitzat cursos i simposis, alguns d’internacionals, com ara Àmbits de poder en l’edat mitjana. Aproximacions i reflexions relatives a la seva problemàtica historicoartística (2001), Culte devoció i imaginari en el món hispà tardoantic i medieval (2003), Símbols i imatges. La cerca de models en el món tardoantic i medieval (2005), i el taller sobre la nostra disciplina El rol actual de la història de l’art. Del purgatori a acadèmic al compromís social (2012). Ha estat beneficiària de beques de recerca que li han permès desenvolupar estudis a París, Roma i Londres.
La seva investigació es relaciona amb la participació en projectes finançats: forma part del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals «Espai, Poder i Cultura» de la Universitat de Lleida, dirigit per Flocel Sabaté i ajudat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca; així com dels projectes finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació, Arte y Monarquía en el nacimiento y consolidación del reino de Aragón (1035-1134), de la Universitat Complutense, el qual és dirigit per Javier Martínez de Aguirre, i d’Organización funcional de los espacios eclesiásticos en las sedes episcopales de la Cataluña Vieja (I): Seu d’Urgell, Elna, Girona y Vic (s. ix-xii). Análisis tecnológicos y documentales de la arquitectura y los programas visuales i Catedrales románicas en la provincia eclesiástica Tarraconense (s. xi-xiii). Programas visuales, liturgia y arquitectura en Tarragona, Roda de Isábena, Huesca, Zaragoza y Pamplona, de la Universitat de Girona, el qual ha dirigit Gerardo Boto. És la investigadora principal del projecte 2012LINE-05, Els panteons reials a la Catalunya Nova. Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, finançat pel Banco Santander i la Universitat Rovira i Virgili.
L’eix vertebral de la seva recerca és l’estudi del poder i la seva manifestació plàstica en qualsevol suport, incloent-hi pintura, escultura, miniatura, numismàtica, sigil·lografia, orfebreria i arts efímeres. Aquest argument, sobre el qual ha treballat des del 2005, ha tingut ressò en diverses publicacions, com ara el llibre Jaime I el Conquistador. Imágenes medievales de un reinado (Saragossa, 2008) i els articles i les col·laboracions «Las insignias de la realeza en las imágenes figurativas del rey de Aragón», a Actas del I Congreso Internacional de Emblemática General (Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2004); «Iconografía de género. Los sellos de las reinas de Aragón en la edad media (siglos xii-xvi)» (Emblemata, Saragossa, 2006); «Imatges de la monarquia dins d’un espai monàstic: Santes Creus», a Actes del Primer Curs-Simposi sobre el Monaquisme Cistercenc. El Císter: poder i espiritualitat (1150-1250) (Santes Creus, Arxiu Bibliogràfic, 2006); «La imagen como instrumento. El códice al servicio del rey, el rey al servicio del códice», a Libros con arte, arte con libros (Càceres, Universidad de Extremadura i Consejería de Cultura y Turismo, 2007); «El arte áulico mallorquín y su reflejo en los proyectos artísticos de Pedro IV el Ceremonioso», a Modelos, intercambios y recepción artística. De las rutas marítimas a la navegación en red (Palma, Universitat de les Illes Balears, 2008); «El códice AGN B2 y la iconografía de coronaciones y exequias regias en el arte bajomedieval», a Ceremonial de la coronación, unción y exequias de los reyes de Inglaterra (Pamplona, Gobierno de Navarra, 2008); «Monedas y sellos como modelos figurativos. Ejemplos de transposición iconográfica en la Corona de Aragón», a XVII CEHA-2008 Congreso Nacional de Historia del Arte. Art i Memòria (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2008); «Imago Regis. La imagen del rey de Aragón en la miniatura románica» (Amigos del Románico, Madrid, 2009); «Influencias artísticas europeas en la cancillería de la Corona de Aragón. Algunos ejemplos de sigilografía», a El intercambio artístico entre los reinos hispanos y las cortes europeas de la baja edad media (Lleó, Universitat de Lleó, 2009); «Los signos del poder. Regalias como complemento a los emblemas de uso inmediato» (Emblemata, Saragossa, 2011); «Art as a means of legitimization in the Kingdom of Aragon. Coronation problems and their artistic echos during the reigns of James I and Peter IV» (IKON. Journal of Iconographic Studies, Rijeka, 2012), i «Falsas historias, proposiciones certeras. Dominio visual e imágenes persuasivas en el entorno áulico de la Corona de Aragón» (Codex Aquilarensis, Aguilar de Campoo, 2012). Altres treballs es troben en premsa, com ara «Arte para sellar en la memoria. La ceremonia de coronación y sus consecuencias en la espada como insignia de poder en la Corona de Aragón (s. xiii y xiv)»; o els articles «Les sceaux des reines de la Couronne d’Aragon. Une approche iconographique» (Revue Française d’Héraldique et de Sigillographie, París) i el signat amb Jaume Aurell, «Peter the Ceremonious’ self-coronation (1336). Historical, liturgical and iconographical representations.
Aquesta recerca, que té com a fil conductor la exhibició del poder a través de les manifestacions artístiques o la utilització de l’art com a aparador de prestigi per part de la institució monàrquica de la Corona d’Aragó, s’ha enriquit amb incursions en altres àmbits. Aíxí, ha publicat, amb Esther Lozano, Els capitells historiats del claustre de la catedral de Tarragona (Tarragona, Arola, 2010) o «Historias en el Paraíso. El Nuevo Testamento y el ciclo de san Nicolás en el claustro de la catedral de Tarragona» (Amigos del Románico, Madrid, 2010). Properament, es publicaran dos treballs: «Memoria y evocación con finalidad reivindicativa. El ventanal de santa Tecla en la catedral de Tarragona» i «Programes escultòrics als claustres catedralicis catalans. Els exemples de la Seu d’Urgell i Tarragona».
Informació extreta del web del Diccionari d'Historiadors de l'Art Català (DHAC)
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)