Carles Rahola Llorens
Va néixer a Cadaqués el 28 de juny de 1881. Era el petit de cinc germans i quan en tenia tres la família s'instal·là a Girona. El pare tenia una impremta, que passà a mans del seu fill Darius. En aquesta impremta s'editava el diari republicà federal El Autonomista (més endavant, L'Autonomista), en el qual Carles Rahola va començar a publicar articles. Rahola havia començat a treballar com a escrivent a la Diputació de Girona. S'inicià en el món literari a l'entorn d'un grup de joves intel·lectuals del qual formaven part Xavier Monsalvatje, Prudenci Bertrana, Miquel de Palol, entre altres. Tot i que no milità en cap partit polític, el 1932 va arribar a ser el màxim representant del govern català a les comarques de Girona, com a delegat de la Generalitat.
Rahola va morir assassinat pel règim franquista a la tàpia del cementiri de Girona el 15 de març de 1939, abans de complir els 58 anys, tot just un mes i onze dies després de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Va ser l'únic escriptor català que el règim franquista va condemnar a mort arran dels seus escrits. Durant més de trenta anys del segle xx, Rahola va ser, sens dubte, un dels intel·lectuals gironins i catalans de referència, tant per la seva obra com per la seva vida. Després ho ha estat també per la seva mort. Rahola va defensar sempre els valors de la civilitat, del respecte, de la tolerància. Els seus amples coneixements i rapidesa de redacció el permeteren de convertir-se, des del 1916, en un dels col·laboradors més eficaços de l'Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana, editada per Espasa-Calpe.
En honor a la seva memòria un institut d'ensenyament secundari de Girona porta el seu nom i una escultura col·locada a la rambla de la Llibertat de la mateixa ciutat recorda el seu compromís cívic i polític. Darrerament s'han publicat algunes monografies biogràfiques i reculls d'articles periodístics. Una de les darreres publicacions ha estat Contra l'invasor. Recull d'articles a l'Autonomista (1900-1938), edició a cura de Rosa Maria Oliveras i Castanyer i Lídia Traveria i Riba Cossetània (2007).
La Fundació Valvi de Girona va publicar l'any 2006 una biografia de Carles Rahola que porta per títol Carles Rahola, l'home civilitzat, un recull exhaustiu d'articles sobre la Guerra del francès, editats per Lluís M. de Puig sota el títol de Girona i Napoleó i l'any 2009 ha publicat també el Breviari de ciutadania i La pena de mort a Girona. D'aquest darrer títol prové la frase que hi ha gravada en el monòlit que el recorda a l'inici de la rambla de Girona: "Que no torni a aixecar-se el patíbul en el clos august de la nostra noble i estimada Girona ni qualsevol altre indret del món".
CCG Edicions ha editat també un llibre en homenatge a Carles Rahola en el 70è aniversari de la seva execució, que porta per títol Nou breviari de ciutadania, una miscel·lània on col·laboren 117 autors gironins.
Informació extreta de Viquipèdia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)