Avui la revista Presència publica un document excepcional que descriu el moment zero de l'espoli fiscal a Catalunya, escrit pel cònsol de Pardines el 15 de febrer de 1716.
Un document d'excepció, inclòs al llibre d'actes de Pardines, descriu les penúries d'un poble del Ripollès, al segle XVIII, a mans de Felip V. És un viatge al minut zero de l'espoli fiscal.
En Jordi Panyella escriu al seu dossier:
"Hi feia fred a Pardines el 15 de febrer de 1716. L'hivern al Ripollès és cru, desavinent; torb a la carena, neu a la muntanya, caramells penjant de les teulades, fang als camins, glaç als carrers. I ben segur aquell dia no va ser cap excepció. El fred no és el millor aliat per als que viuen a pagès, per això en Francisco Perpinyà va decidir que aquell dia era preferible resguardar-se i dedicar-lo a les seves obligacions a l'ajuntament derivades del càrrec de cònsol que hi exercia, equivalent al de regidor actuals. Va dirigir-se a la casa del comú, va fermar la porta contra la força del vent i el rigor del fred, i deslliurat de la roba d'abric es va acomodar en una cadira, va obrir el llibre d'actes del municipi damunt la taula i amb el ritme pausat que obligava la ploma i el tinter va començar a escriure-hi una història corprenedora. Aquell dia i en aquell llibre, el cònsol Perpinyà va deixar constància, en un llarg i detallat relat, de les moltes penúries viscudes pels habitants d'aquesta vall pirinenca al llarg de l'any 1715 com a conseqüència de la derrota del país en la guerra de Successió.
Submergir-se en el text escrit per aquest cònsol de Pardines és fer un viatge al minut zero de l'espoli fiscal de Catalunya que amb tanta eficàcia va posar en marxa Felip V, un rei que «entrà a força d'armes», com va subratllar el mateix Perpinyà. Es tracta d'un document d'excepció, mostra evident que ni un centímetre quadrat del país va quedar al marge de la repressió imposada pel primer Borbó, ningú es va escapar de l'implacable sistema de recaptació d'impostos insaturat per la corona. I tampoc va lliurar-se'n aquest petit municipi amagat entre els cims i les valls d'una comarca que quedava molt lluny de tot, en un dels límits fronterers del domini borbònic.
Tanta asfíxia van patir els veïns de Pardines, que es van veure obligats a treure diners de sota les pedres. I no és cap figura retòrica, sinó la descripció literal del que va succeir. I és que aquella gent no va tenir altra sortida que vendre's i empenyorar terrenys, també una de les muntanyes patrimoni del comú, per complir amb la imposició del nou sistema fiscal.
Felip V va anar activant la maquinària repressora a mesura que anava ocupant el territori i es va accentuar després de sotmetre la ciutat de Barcelona, l'11 de setembre de 1714. L'atzagaiada als drets nacionals que va suposar el Decret de Nova Planta no va arribar fins al gener de 1716, però ja aleshores el país feia mesos que estava sotmès a la duresa i les exigències del nou règim.
Efectivament, només començar l'any 1715 ja estava plenament operatiu un nou sistema d'impostos, tan desproporcionat en les quantitats reclamades i tan exigent en la recaptació, que molts municipis es van col·lapsar. «A tanta misèria arribà aquest poble, que em fa vergonya d'escriureho », va sincerar–se Perpinyà."
La lingüista Enrica Casanelles, va descobrir el text mentre feia un treball sobre aquest llibre.
Trobareu també més informació a www.pardines.cat
Publicat a la revista Presència número 2063 9 a 15 de setembre de 2011
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)