La directora de l'Arxiu Històric de Girona, Montserrat Hosta, va morir dijous a la nit d'un càncer, als 59 anys, i deixa un buit inesperat entre els companys de professió.
Montserrat HostaEls arxius gironins es van despertar ahir commocionats amb la notícia de la mort, dijous a la nit, de la directora de l'Arxiu Històric, Montserrat Hosta Rebés, d'un càncer fulminant que li havien diagnosticat feia pocs mesos. Amb 59 anys i a punt de ser àvia, com recordava Narcís Figueras, director del Patronat Eiximenis, Montserrat Hosta s'havia guanyat l'afecte i la gratitud de tots els investigadors que en el curs de les seves recerques havien hagut de consultar algun dels documents de l'Arxiu Històric, no només per la seva diligència i disponibilitat, sinó sobretot per la seva discreta amabilitat, propera però mai vigilant. La discreció ha estat, de fet, una de les seves qualitats més evidents i per força menys vistoses, però ha fet el seu efecte entre tots els que la van conèixer i tractar de prop o de lluny, que ahir no deixaven de lloar la seva eficient voluntat de servei exercida amb una total indiferència per la notorietat. Hi feia referència l'anterior director de l'Arxiu Històric, Josep Matas, al costat del qual Montserrat Hosta va treballar fins que ella mateixa va succeir-lo en el càrrec, l'any 2003, quan subratllava la seva humilitat al costat del rigor i la professionalitat, i també els seus mateixos companys de feina, que recordaven les delicioses plates de pastissos elaborats per ella mateixa que no s'oblidava mai de portar a l'Arxiu cada 27 d'abril per celebrar amb ells el seu sant.
Germana de la directora del Patronat Call de Girona, Assumpció Hosta, cunyada del polític Joan Olóriz i mare de dos fills, Montserrat Hosta formava part d'aquella generació de joves estudiants d'esquerra que a principis dels setanta es reunien en un pis del carrer Muntanya, un grup del qual va perviure l'amistat amb Sebastià Salellas, Anna Maria Birulés, Antoni Puigverd, Quima Massegur, Anna Pagans, Manel Serra, Xavier Corominas o Jaume Curbet, amb qui va estar casada. Molts d'ells, com ella mateixa, van ser simpatitzants un moment o altre del PSC, l'agrupació gironina del qual va sumar-se ahir en un comunicat al condol per la seva mort. Tot i l'escàs afany de protagonisme, se li deuen alguns projectes rellevants, com ara la recuperació dels fragments hebreus dels llibres de notaria, o l'impuls a la difusió del treball dels arxius per mitjà d'exposicions com ara Els ninots de l'escrivà o 1956, l'any de la fred. Formava part dels Serveis Didàctics de la Xarxa d'Arxius Comarcals del Departament de Cultura i d'Arxivers sense Fronteres, i havia participat en l'elaboració del projecte del nou edifici de l'Arxiu.
Publicada al diari "El PuntAvui", 12 de gener de 2013, Eva Vázquez, Girona
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)