Situada en la part alta de la vora esquerra del Serinyadell, prop ja de l'aiguagarreig d'aquest riu amb el Ser, i a 200 metres de la carretera de Girona a Olot, al costat del barranc, molt a propo del mas Carreres. Coneguda també com a cova de Serinyà, la Bauma i cova dels Barbuts.
És de l'època del Paleolític Superior (magdelanià), i és un abric refugi de 16 metres d'ample per 10 de profunditat i uns 3 metres d'altura. Va ser descobert per Josep Catà a l'any 1866, i des de llavors hi han realitzat treballs arqueològics Pere Alsius (de 1871 a 1881), Josep Bosóms (1907), J.M. Corominas (a partir de 1930), LL. Pericot i J. Maluquer (1943 i 1944). A l'any 2007, Gerard Campeny de la Universitat Rovira i Virgili, en fa una tesi de Màster.

S'hi ha trobat el següent material:

- Sèrie Alsius, la col·lecció es compon de nombrosos sílex tallats, una importantíssima indústria d'os, entre la qual cal citar una petita mostra d'arpons amb dues files de dents; també es varen recollir unes quantes curculles foradades que servien d'adorn i restes de fauna fòssil.
- Sèrie Bosóms, recollida per Josep i el seu pare Isidre. En aquesta col·lecció destaca un índex de raspadors i burins notòriament inferior a la sèrie Corominas. Es important la presència de quatre puntes de la Gravette i alguna peça protosolutriana; els arpons d'os d'aquesta sèrie són d'una filera de dents. Destaca l'ornamentació d'unes 30 peces que apareixen amb incisions o marques i d'altres amb decoració de tipus geomètric.
- Sèrie Corominas. L'obtingué garbellant les restes deixades pels anteriors excavadors. Va recollir més de 17.000 sílex, deis quals s'han identificat 854 estris; quasi tota la indústria és de format microlític i en general està feta de sílex. L'índex de gratadors és de 11,34 %, el de burins 34,66 %, el de burins diedres 25,26 %, i el de perforadors 4,55 %. Indústria d'ós, algunes atzagaies.
- Sèrie Pericot-Maluquer. Entre les peces de sílex hi ha una majoria d'esclats, seguida de lamines, abundants burins i raspadors; els micròlits són molt nombrosos. indústria sobre banya i os, punxons, atzagaies i agulles de cosir.
- Sèrie E. Harlé. L'any 1881 Alsius-Harlé van fer unes prospeccions a la Bora Gran en què van recollir restes de fauna i uns 250 sílex tallats, la majoria restes de fabricació, però entre les quals hi havia algunes petites làmines retocades, raspadors i burins principalment.
- A l'any 2007, Gerard Campeny, extreu un total de 510 peces, un 70% de les quals eren fetes de banya de cèrvol.
Bibliografía: J. Canal i N. Soler 1976; J. Canal i E. Carbonell 1989.

Informació extreta de:
Llibre "Les Comarques Gironines. Del Paleolític als Visigots. Catàleg de Jaciments", de Pere Cantón i Playà. any 2001
Hemeroteca del diari "El Punt"

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)