Destaquen que Serinyà era un innovador i diversificat centre tecnològic d'eines fetes amb banyes de cérvol.

LAURA PORTAL - Tarragona - Dos treballs d'investigació sobre el jaciment de Serinyà i el de l'Abric Romaní a Capellades van ser presentats ahir a Tarragona, a càrrec de dos arqueòlegs gironins, Gerard Campeny i Bruno Gómez, en el marc del Màster d'Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

En el cas de Serinyà, a càrrec de Campeny, destaca el fet que, fa uns 15.000 anys, era un innovador i diversificat centre tecnològic d'eines fetes amb banya de cérvol. «Els habitants de Serinyà, de cultura magdaleniana, inventaven contínuament perquè cada vegada incrementaven més la complexitat dels processos de treball i manufacturació de les eines. Al mateix temps, augmentaven les necessitats de generar noves i diverses respostes tecnològiques que requerien noves eines i més materials. Es lògic, per tant, que aquí trobem la millor col·lecció de Catalunya d'artefactes fets amb os i una de les més importants de la península Ibèrica, d'aquesta antiguitat», afirma Campeny. El seu treball es titula Anàlisi morfotècnica de la indústria sobre matèries dures animals de la Bora Gran d'en Carreras (Serinyà, Pla de l'Estany).

Per altra banda, en el treball de Bruno Gómez sobre l'Abric Romaní es destaca que els neandertals que fa uns 52.000 anys ocupaven esporàdicament el jaciment es desplaçaven fins a 20 quilòmetres per aconseguir la matèria primera per fer eines i feien servir dues rutes: una pel nord oest, per on portaven el material d'origen llunyà, i una altra pel sud oest, quan eren zones pròximes. Aquestes són les principals conclusions del treball Áreas de Captación y Estrategías de Aprovisionamiento de Rocas Silíceas en el nivel L del Abric Romaní (Capellades, Barcelona), de Gómez.

Publicada al diari "El Punt" el dia 5 de desembre de 2007.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )