Hi han continuat apareixent testimonis de la presència de l'home de Neandertal
La recerca d'aquest estiu a la cova de l'Arbreda, com l'any passat, es manté a les capes del Paleolític mitjà (un període amplíssim que comprèn entre 40.000 i 300.000 anys enrere). Tot i tractar-se d'un nivell poc fructífer en comparació amb altres de la mateixa cova, en els 25 cm que estan rebaixant aquests dies hi han continuat apareixent testimonis de la presència de l'home de Neandertal (pedres manipulades) fa entre 60.000 i 100.000 anys, i de mamífers, com ara dents de cries d'óssos de les cavernes. Catoze estudiants catalans i espanyols participen en la campanya, dirigida per Narcís Soler i Joaquim Soler, de la UdG.
Narcís Soler, que va començar a treballar en aquesta cova fa 27 anys, ja pensa en l'estiu que ve, quan possiblement arribaran a 1 metre per sota d'on es troben ara. «Segurament serà més ric que aquest», desitjava el veterà historiador perquè a la cota actual només han trobat material similar al de les últimes campanyes: molta indústria lítica (pedra tallada provinent del llit del riu Ser) i restes de mamífers. D'aquests últims, destaquen dents de llet d'óssos de les cavernes i uns fragments de mandíbules d'altres mamífers. «Això ve a confirmar -explicava Narcís Soler- que la cova va servir per als homes i durant unes altres èpoques, com a refugi d'animals». Els óssos i altres mamífers que van utilitzar l'Arbreda van remenar els vestigis de presència humana, amb la qual cosa aquest nivell és especialment «desordenat».
S'ha arribat al fons
Per altra banda, en una petita àrea del jaciment ja s'ha excavat fins a la roca mare, un cop s'ha retirat tot el material pertanyent als sostres de la cova que van caure. L'Arbreda, en aquests pocs metres quadrats, es pot donar per exhaurida. Però resta molta feina per fer: quan a les altres parts de la cova rebaixin el metre que desitja Soler es farà un gran salt en el temps fins a períodes més reculats del Paleolític.
Publicada al diari "El Punt" el dia 15 de juliol de 2003.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )