RAMON ESTÉBAN / Serinyà · Quan al 1871 el farmacèutic banyolí Pere Alsius va començar a investigar les coves de Serinyà no es devia imaginar que encetava una recerca que acabaria tenint un abast internacional, que estava a punt de convertir-se en el pioner de la prehistòria a Catalunya i que aquell espai seria un dels jaciments més transcendents de la Mediterrània en el seu camp. Cent trenta anys més tard, el paratge del Reclau continua sent una mina molt fructífera per als investigadors i, alhora, el lloc idoni perquè tots aprenguem com l'ésser humà sobrevivia 250.000 anys enrere. Divendres inauguraran l'ampliació del parc, de la qual destaca la sala d'audiovisuals, on es projecta un reportatge basat en els resultats de les excavacions que es fan allà mateix.
El complex de Serinyà ja és, a la pràctica, un dels dotze parcs arqueològics que la Generalitat havia dibuixat sobre el mapa de Catalunya a principi de la dècada passada. El projecte nacional no s'ha consolidat com a tal, però les coves de la vora de la riera del Serinyadell sí que han completat la seva transformació en un espai didàctic. Les instal·lacions obertes fa uns tres anys s'han ampliat amb una sala d'exposicions temporals, una botiga, un bar i una sala on projecten un audiovisual. Aquesta és la novetat més significativa, ja que el muntatge trasllada el visitant als períodes prehistòrics que seguidament pot trepitjar a les coves que té a pocs metres. El guió del documental és d'alguns dels científics que treballen al jaciment, un equip que encapçalen Narcís Soler i Julià Maroto, de la UdG, els dos artífexs de la represa de la recerca en aquesta mina prehistòrica, el 1975. Paral·lelament s'ha millorat el gran espai d'exposició permanent, dominat per unes pintures murals que van realitzar el 1999 Joan Escolà i Josep Nogué, i que ara, a més, mostra reproduccions de peces procedents del jaciment: indústria lítica, eines i armes de fusta i ossos; materials per encendre el foc, pells, etc. La sala l'han batejada amb el nom de Josep Maria Corominas, en honor de l'home que va començar a excavar la cova que coneixem com Arbreda I.
En un extrem del complex han condicionat una àrea per a les demostracions pràctiques de talla de pedra, tir amb arc, encesa de foc i elaboració d'articles d'ornamentació , com collarets fets amb ossos o petxines. Els edificis s'han ampliat fins als 380 metres quadrats, després d'una inversió d'uns 270.000 euros, aportats pel Consell Comarcal del Pla de l'Estany (que gestiona el parc) i la Generalitat. L'any passat van entrar-hi a la vora de 20.000 visitants (sovint amb l'ajut dels guies del parc) que, amb una mica de sort, poden veure els arqueòlegs en plena acció. Contràriament al que es podria suposar, la majoria de visitants no són escolars, sinó grups familiars.
Publicada al diari "El Punt" el dia 7 de juliol de 2002.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )