Descobreixen una fossa d'animals sacrificats per un brot de botulisme a la vil·la romana de Vilauba

Vist: 271
Un arqueòleg excavant un dels cranis d'animal localitzats a Vilauba. ACN / Foto: DdG
Un arqueòleg excavant un dels cranis d'animal localitzats a Vilauba. ACN / Foto: DdG

Els arqueòlegs han descobert una fossa de bestiar sacrificat per un brot de botulisme a la vil·la romana de Vilauba, a Camós, al Pla de l'Estany. La darrera campanya d'excavacions ha confirmat la interpretació dels resultats de prospecció geofísica, localitzant una fossa d'uns 30 metres.

Les restes, que daten del segle I dC, són d'almenys catorze animals, la majoria toros, vaques i bous i apunten que la malaltia va causar "estralls" a l'activitat econòmica de Vilauba. Els arqueòlegs han remarcat que és una troballa important perquè obre la porta a estudiar la ramaderia de l'època. La primera sospita dels especialistes, confirmada després amb l'estudi arqueozoològic, va ser el tractament diferent dels ossos en les restes localitzades.

Les excavacions s'han centrat en una superfície situada a l'exterior de la vil·la romana, a la part est. Un dels codirectors de les excavacions, Joan Frigola, ha detallat que, en aquest espai, hi ha un "gran retall" d'uns 30 metres de llarg per 18 metres d'amplada que han descobert que va ser una mena de fossa i abocador dels habitants de la vil·la durant la segona meitat del segle I i la primera del II. Les prospeccions geofísiques de la zona ja apuntaven a l'existència d'una anomalia que indicava una alteració del terreny, que ara han pogut confirmar amb l'excavació.

Els arqueòlegs han fet una troballa poc habitual, descobrint que en el seu origen va ser una fossa de bestiar. "La part important de tot l'abocament de bous i vaques es troba a la part final. I són animals que no haurien servit només per al treball intern de la vil·la, com llaurar o tasques del camp, sinó que Vilauba era una vil·la on la ramaderia era important", ha explicat Frigola. De fet, els investigadors creuen que, des d'aquest enclavament ubicat actualment al Pla de l'Estany, podien produir i vendre carn i productes derivats del boví a ciutats de l'època com Gerunda o Emporiae.

Un altre dels codirectors de les excavacions, Pere Castanyer, ha subratllat que les "singularitats de la troballa són diverses". Primer, perquè pràcticament la totalitat dels animals abocats són bòvids (un 95%). També, que hi ha restes de mínim 14 animals sencers llançats a la fossa prèviament especejats. A més, "no hi ha cap ordre de deposició", sinó que a mesura que els anaven sacrificant els anaven abocant. Finalment, han pogut determinar les edats dels animals (dels 2 als 11 anys) i el sexe (majoritàriament mascles).

Una altra dada "molt interessant" és com van sacrificar aquests animals, és a dir, la manera de "processar-los per obtenir i aprofitar la carn". I Castanyer ja avança que va ser d'una manera "molt diferent de la que es poden trobar en altres jaciments d'època romana" perquè, per exemple, pràcticament no hi ha marques de tallant per esquarterar els animals en "grans porcions".

Tot plegat, va portar els arqueòlegs a intuir que "alguna cosa havia passat" que havia obligat a sacrificar tants animals de cop i de manera conjunta. L'estudi arqueozoològic de les restes recuperades a la meitat est de la fossa, realitzat per la doctora Lidia Colominas (Institut Català d'Arqueologia Clàssica), ha permès confirmar les sospites i avançar ja unes primeres conclusions sobre la composició del conjunt, la variabilitat taxonòmica i anatòmica, el nombre mínim d'animals sacrificats, la seva edat i sexe, la seva morfologia i, finalment, determinar si se sacrificaren per una causa o amb una finalitat concreta.

Brot de botulisme

"Els resultats de les anàlisis semblen confirmar que un brot de botulisme va afectar gran part del ramat que tenien els habitants de la vil·la i que, per això, van haver de sacrificar i processar la carn de manera diferent. Un cop fet, van llançar les restes dels animals aquí", ha indiciat Castanyer. Això hauria passat cap a les acaballes del segle I dC i els arqueòlegs creuen que va ser un cop dur per a l'economia i l'organització de la vil·la.

L'arqueòleg remarca que l'aprofitament que van fer d'aquests animals és "absolutament inusual", tot i que hi ha rastres que indiquen que van extreure'n la carn, no van utilitzar els ossos que, a l'època, eren apreciats per extreure'n col·lagen i fer mobiliari o joieria: "Tot fa pensar que, a conseqüència del que van patir, van processar ràpidament els animals per intentar salvar la part que podien d'aquest desastre econòmic".

A banda de les restes d'animals, a les capes del damunt de la zona de la fossa també hi han localitzat altres restes importants llançades pels habitants de la vil·la que ho van utilitzar com a abocador. Hi ha, per exemple, restes de pintura mural que pot donar molta informació sobre com estaven decorades les parets de les cases de les vil·les i que no s'han conservat i també han localitzat restes que evidencien que hi havia unes termes a la zona que no s'han localitzat encara.

Els treballs arqueològics realitzats a la vil·la romana de Vilauba entre els mesos de febrer i març formen part de les actuacions programades en l'actual Projecte Quadriennal de Recerca Arqueològica aprovat i cofinançat per la Generalitat de Catalunya, que porta per títol 'Ocupació del territori i explotació de l'espai rural a l'àrea del Pla de l'Estany – la Garrotxa. Uillae, tallers, comunicació i recursos entre els segles II aC-VIII dC' i que està avalat pel Museu Arqueològic de Banyoles.

Aquests treballs compten també amb el suport de les institucions copropietàries del jaciment (els ajuntaments de Banyoles, Camós, Porqueres i el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles), així com de la Diputació de Girona. Algunes de les recerques més especialitzades s'han pogut finançar també amb les aportacions obtingudes a través del projecte aprovat pel Ministerio de Innovación y Ciencia, titulat 'Ager Mutabilis II', impulsat per la Universitat de Girona.

Publicada al diari "Diari de Girona ", 23 de març de 2023 - ACN 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)