S'aprova un pla especial que protegeix tots els jaciments arqueològics coneguts. S'estableixen dinou zones i es fixa què s'ha de fer si s'hi volen dur a terme obres de construcció.

El patrimoni arqueològic de Lloret de Mar queda protegit de futures actuacions urbanístiques amb l'elaboració del pla especial de protecció del patrimoni arqueològic. Es tracta d'un treball en què s'identifiquen totes les zones de la ciutat amb restes arqueològiques conegudes –majoritàriament iberes i romanes–, ja sigui perquè estan excavades o perquè es creu que n'hi pot haver. Se'ls atorguen diversos graus de protecció i s'especifiquen les actuacions a fer en cas de voler-hi executar obres. L'objectiu del pla és que el desenvolupament urbanístic "no es vegi afectat per la presència de vestigis antics, sinó que tots dos factors es puguin complementar per aconseguir la preservació dels uns dins l'evolució dels altres". S'han elaborat dinou fitxes amb les zones arqueològiques del municipi.
"El patrimoni arqueològic de Lloret queda protegit", assegura Anna Fuentes, directora de Patrimoni Arqueològic de l'Ajuntament de Lloret, que no descarta, però, que hi pugui haver altres jaciments no coneguts fins al moment: "Qui sap si en el futur en trobem més."
El primer que es va fer, per tant, és un inventari dels indrets de la ciutat on hi ha jaciments, o on es creu que n'hi podria haver, gràcies a la feina feta des del segle XIX per erudits interessats en la qüestió. I després es van fer algunes prospeccions. "Als llocs on hi ha possibles jaciments arqueològics, o on se n'han trobat, establim nivells de protecció", assenyala Anna Fuentes.
Tres nivells de protecció
El nivell 1 –aquelles zones on hi ha certificada l'existència de restes arqueològiques o bé és altament probable que n'hi hagi– fixa que, abans d'autoritzar qualsevol obra o acció que comporti remoure terres, s'hi ha de fer una excavació arqueològica completa. "El que surt de les excavacions, s'analitza i ens ho han de portar al nostre magatzem", explica Fuentes.
En el nivell 2 –les zones on l'existència de restes és possible–, abans d'autoritzar qualsevol obra o acció en què es remoguin terres, s'han de fer cales o sondejos arqueològics per certificar o descartar la possible existència d'un jaciment. Si amb aquests sondejos es detecten restes arqueològiques, s'hi haurà de fer una excavació, com les del nivell 1.
Finalment, el nivell 3 –zones on la presència de restes arqueològiques és poc probable, però no impossible– permet que s'aprovi el projecte constructiu amb la condició que en el moment de remoure les terres hi hagi un arqueòleg que faci el control visual dels treballs. Si en aquest control visual es troben restes arqueològiques, caldrà fer una excavació de la zona. Ara bé, en aquelles parts en què no s'hagin detectat restes es podria seguir amb les obres. L'objectiu d'aquests graus de protecció és, segons Fuentes, "preservar les restes del que encara ens queda".
L'amo paga l'arqueòleg
Tant l'arqueòleg que ha de supervisar les obres del nivell 3 com les cales necessàries en el nivell 2 i, fins i tot, les excavacions d'obligat compliment en el nivell 1 han de ser assumides pels promotors.
Un exemple del funcionament d'aquest pla es pot veure amb les obres fetes recentment a l'ermita de Santa Cristina. Aquesta ermita, així com el seu entorn, està inclosa en el nivell 2, perquè es creia que estava construïda damunt l'antiga ermita. Els promotors, però, van optar per fer-hi excavacions directament. Efectivament, s'hi va trobar l'antiga estructura i també restes antropològiques. Un cop analitzada i protegida l'antiga estructura, es va tapar i s'hi va posar el terra nou. Pel que fa a la tomba trobada, es va optar per posar-hi un terra de vidre i que fos visible.

LES ZONES ARQUEOLÒGIQUES PROTEGIDES
Els Avellaners de Can Sala
Can Forner
Can Saragossa (Can Xardó)
Carrer Buenos Aires
Carrer Sant Jordi
Castell de Sant Joan
Coll del Llop
Entorn barri del Molí
Fenals
Can Juncadella
Montbarbat
Montgoda
Puig del Castellet
Sant Quirze
Santa Cristina
La Soleia
Turó Rodó
Venta de Goya
Mas dels Pinars

El jaciment iber de Turó Rodó s'obrirà al públic

JORDI GONZALO
Lloret de Mar té diversos jaciments, alguns ja excavats. La majoria estan sota terra i només un es pot visitar. És el poblat iber de puig del Castellet, però només s'obre al públic quan es demana i els diumenges d'estiu.
La situació, però, podria canviar ben aviat, perquè s'està estudiant la possibilitat d'obrir al públic el jaciment Turó Rodó, també iber. En aquest cas, s'optaria per obrir-lo cada dia –unes hores– a l'estiu i els caps de setmana a l'hivern. S'aprofitaria la proximitat amb el castell de Sant Joan i la gent que ja el visita. Es creu que podria ser un reclam per atreure-hi visitants.
Per dotar de contingut el jaciment de Turó Rodó, s'hi voldria instal·lar una casa que recreés la forma de vida dels ibers. "Volem fer una casa ibera perquè la gent es faci una idea de com s'hi vivia", va assenyalar Anna Fuentes, directora de Patrimoni Arqueològic de l'Ajuntament de Lloret. La intenció seria fer-ho aquest any, però encara s'està pendent d'acabar de fer tots els tràmits.
El poblat de Turó Rodó es va fundar al segle II aC, ja en plena conquesta romana. Tot i això, la vida quotidiana hi va continuar funcionant com abans de la conquesta. Van poder conservar la llengua, la cultura, els costums i les creences, seguien treballant al camp i fabricant ceràmica.
Un cop s'obri, el visitant podrà observar les restes de l'antic poblat, però també conèixer aquesta quotidianitat gràcies a la casa ibera que s'hi pretén construir.
Montbarbat, en excavació
Lloret disposa d'un tercer jaciment iber, el de Montbarbat, a cavall del terme municipal de Maçanet i de la Selva. De moment, però, no es preveu obrir aquest jaciment, perquè encara s'està excavant. Es fa un cop l'any, a l'estiu, a la part de Lloret de Mar.
Restes iberes i romanes

A Lloret de Mar es troben des de restes prehistòriques, com ara les localitzades a La Soleia –que daten d'entre el 300.000 i el 33.000 aC–, fins a elements medievals com ara el castell de Sant Joan i Can Saragossa. Entremig, les troballes iberes i romanes, les més nombroses. Els poblats ibers es troben a Montbarbat –que data d'entre els segles VI i III aC–, al puig del Castellet –segle III aC– i al Turó Rodó –segle II aC.
De restes romanes, se n'han trobat a Sant Quirze, a Fenals i a Can Juncadella –segle I aC–, així com a Montgoda, Can Forner, Santa Cristina, els Avellaners de Can Sala –segle I–, etc. En aquest darrer hi ha una necròpolis.
Les restes trobades s'analitzen i majoritàriament es guarden al magatzem del patrimoni arqueològic de la ciutat –a part dels jaciments a l'aire lliure–. A Can Saragossa es pot veure material iber exposat. I, en menys mesura, al Museu del Mar hi ha alguna peça també ibera i romana.

Publicada al diari "El PuntAvui", 3 de març de 2014 - Jordi Gonzalo - Lloret de Mar 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)