| Ubicat en un altiplà al punt més alt de la muntanya de Sant Julià.
Es tracta d'un jaciment d'època ibèrica i tardoromana situat a sota l'església. És un punt elevat situat damunt del congost del riu Ter, des del que es domina tota la plana, fins a la costa. Per això ha estat, des de molt antic, un enclavament estratègic per a la defensa, i el control de pas cap a l'interior. En les excavacions que s'han dut a terme a l'interior de l'església dels Sants Metges han quedat al descobert diverses estructures, de diferents èpoques, que demostren la llarga ocupació que ha patit aquest indret. Per una banda, a sota mateix de la sagristia actual s'ha localitzat l'antic campanar, el que correspon a l'església original del segle XI, i tot un seguit de tombes que indiquen l'antic cementiri. També s'ha descobert part d'una estructura quadrangular que aniria per sota l'església, i de la qual només es conserva la façana est. Aquesta està relacionada amb un paviment d'opus signinum situat al mateix lloc. Tot això ens estaria parlant d'un edifici tardo-antic, possiblement de caire martirial. Per sota de la fonamentació de la possible construcció tardo-romana va aparèixer un mur del poblat ibèric que ocupa tot el cim de la muntanya. |
|
Informació extreta del llibre:"Les comarques Gironines-Del Paleolític als Visigots" de Pere Cantón Playà.
© Portal Gironí Història de la Genealogia ( www.portalgironi.cat )
