El arqueòlegs del jaciment ibèric i romà dels Sants Metges publiquen els resultats dels estudis.
Francesc Riuró i Carles de Palol van començar a excavar al veïnat dels Sants Metges, a la muntanya detan Sant Julià de Ramis, el 1932. Probablement ni en els moments de més eufòria es van imaginar que, setanta anys després, aquell jaciment esdevindria un dels punts més interessants de l'arqueologia gironina: l'assentament ibèric que van fer aflorar, prou interessant per ell mateix, amagava també unes espectaculars estructures romanes i -el que resulta més extraordinari- un magnífic temple. L'edifici devia ocupar el lloc de l'actual església.
Els directors de les excavacions dels últims anys -Josep Burch, Josep Maria Nolla, Lluís Palahí, Jordi Sagrera, Marc Sureda i David Vivó- han presentat aquest cap de setmana un llibre en què descriuen els resultats de les investigacions i formulen una sèrie d'hipòtesis sobre el poblat ibèric i les posteriors ocupacions del sector de l'actual església. L'existència d'un temple romà és un dels elements més atractius del recull. Els autors expliquen que es va deduir arran de la localització, en diferents punts del jaciment, de 40 grans blocs de pedra sorrenca reaprofitats. «En base a aquest nombrós conjunt de blocs se'n dedueix la presència d'un edifici de caire monumental construït íntegrament de carreus units en sec», expliquen. Reconeixen que és molt difícil restituir definitivament aquell edifici perquè encara no n'han trobat l'emplaçament real. A partir d'arguments tècnics -sovint, a través de comparacions amb jaciments coetanis-,presenten la hipòtesi que al segle II aC, és a dir, en la primera etapa de l'ocupació romana, es va aixecar un temple en una esplanada que van fer expressament. Amb els anys, l'edifici esdevindria una església de ritus cristià, precedent de l'actual. «Estem parlant d'un temple construït íntegrament en pedra i d'unes dimensions considerables», afirmen. Els ocupants van aplicar a Sant Julià una estratègia força comuna en la romanització, consistent a situar un temple-seu en un indret molt visible i, probablement, ja utilitzat per antics cultes. Al cap d'un temps, el lloc va adoptar una funció estrictament militar (un punt avançat de la defensa de Gerunda) i per això van aixecar el castellum localitzat a poca distància del temple. D'aquest, que ja estaria en desús, van aprofitar els grans blocs de pedra sorrenca que han aparegut dispersos.
Publicada al "El Punt Diari" el dia 20 de maig de 2001, Ramon Estéban, Sant Julià de Ramis.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)