Els arqueòlegs treuen a la llum vuit tombes més a la necròpolis romana de Sarrià de Ter

Vist: 4002

Prop d´aquesta zona, a l´any 1971 es van documentar restes de la vil·la romana de Sarrià de Ter i també restes més antigues.

Daniel Bonaventura, Sarrià de Ter - Els arqueòlegs han posat al descobert vuit noves tombes de la necròpolis romana de Sarrià de Ter. El jaciment està situat en un solar a la cruïlla del passeig Verdaguer amb el carrer Sant Ferriol, escassament a 40 metres de l´autopista, on un particular s´està construint un xalet. L´empresa Janus executa les excavacions per encàrrec de l´Ajuntament. L´arqueòloga Carme Montalban, que dirigeix els treballs, ha datat la troballa entre els segles III i IV després de Crist. En aquest mateix indret, un particular va iniciar l´estiu passat les obres de construcció del seu xalet, però va haver d´aturar-les per donar pas als arqueòlegs perquè només de començar a rebaixar el terreny van descobrir les tombes de la necròpolis. Una primera campanya d´excavacions durant el mesos de setembre i novembre de 2004 va posar al descobert un total de 18 tombes, algunes d´elles també d´entre els segles III i IV després de Crist i altres del segle VI després de Crist. Com que no es va trobar cap estructura monumental, després de documentar-se correctament la troballa, el propietari va poder continuar les obres, però, tal com mana la llei, es va haver de fer càrrec de les despeses d´excavació arqueológica. Aquesta segona campanya d´excavacions, en canvi, és iniciativa de l´Ajuntament, que ha arribat a un acord amb el propietari perquè doni permís per investigar el subsòl de la zona que serà el futur jardí del xalet, un indret on no calia fer obres i, per tant, no s´hauria sabut si contenia restes. Per convèncer el veï, l´Ajuntament ha assumit el cost d´aquestes excavacions i també el de les realitzades a la tardor passada, que havia d´assumir el propietari del xalet. La regidora Assumpció Vila ha argumentat que aquesta era una oportunitat per poder documentar un jaciment arqueològic vinculat als orígens de la població. Prop d´aquesta zona on ara ha aparegut la necròpolis, l´any 1971 es van documentar restes de la vil·la romana de Sarrià de Ter i també restes més antigues, corresponents a un assentament ibèric. Assumpció Vila ha explicat que l´Ajuntament de Sarrià ha pogut impulsar les excavacions i assumir-ne les despeses gràcies a unes subvencions de la Diputació de Girona i de la Generalitat. Restes humanes Les excavacins han posat al descobert tombes de llosa -fetes amb pedres- i de teules. Algunes són tombes infantils. Al seu interior no s´hi ha trobat cap objecte. Alguns homes d´edat avançada que acostumen a contemplar el treball de l´equip d´arqueòlegs -són concretament tres arqueòlogues- asseguren que quan aquests terrenys eren camps de conreu, les arades feien sortir teules i ossos. La part nord de la necròpolis està delimitada per un mur. Els sondejos fets a l´altra banda del mur han donat resultats negatius, però els experts opinen que la necròpoli pot estendre´s per sota dels carrers Verdaguer i Sant Ferriol, avui asfaltats.

Publicada a "Diari de Girona" el dia 11 de juny del 2005

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)