Les obres del desdoblament de la carretera que connecta l'A-7 i l'entrada sud de Girona han permès descobrir un sorprenent jaciment ibèric amb 27 sitges del segle II abans de Crist. Situat davant del Gros Mercat i la torre Vedruna i a uns 1.500 metres del peatge, és el primer jaciment d'aquesta època en aquesta zona sud de la ciutat. Els treballs arqueològics, dirigits per Jordi Merino i Carme Montalbán, van començar el 27 de desembre i s'allargaran fins a la setmana vinent. De moment s'han obert una quinzena de sitges, les més grans de les quals fan poc menys de dos metres de diàmetre.
La primera constància que es va tenir d'aquestes sitges en un lloc tan insòlit com és l'entrada sud de la ciutat, a uns 1.500 metres del peatge de l'autopista, es va tenir el passat mes d'abril, amb els primers moviments de terra que es van efectuar per tirar endavant les obres de desdoblament de la carretera que comunica Quart amb Salt i que dóna accés a l'A-7. Per llei, aquests moviments exigeixen la presència d'un arqueòleg, que en aquest cas va ser Jordi Merino, de l'empresa de gestió de patrimoni arqueològic i cultural Janus. Aleshores va descobrir un parell de sitges, però els treballs arqueològics que han posat al descobert el jaciment es van iniciar el passat 27 de desembre. L'equip, dirigit per Merino i la també arqueòloga Carme Montalbán, es completa amb sis auxiliars i els treballs estan finançats pel Ministeri de Foment, que és qui es fa càrrec de les obres de desdoblament. El jaciment rep el nom de Torre Vedruna, que és el nom d'una masia situada davant seu, a l'altra banda de carretera i al costat del Gros Mercat. Els treballs que s'estan realitzant estan dedicats a l'excavació total del jaciment, que ocupa una superfície d'uns 500 m2, per anar recopilant dades i documentant tot el procés. De moment s'han. obert una quinzena de sitges i s'hi han trobat restes de ceràmiques que han permès concretar la data de la troballa al segle II aC, en el període ibèric. Aquesta és la informació més rellevant, segons Merino, ja que és el primer jaciment d'aquesta època que es troba per aquesta zona del sud de la ciutat. Els jaciments més propers a aquest terreny són al costat dels multicinemes Lauren i a Vilablareix, però corresponen a dues vil·les romanes. Merino també ha subratllat el fet que el període ibèric és anterior a la data de la fundació de Girona. Quan es va construir la variant de Girona també es van trobar restes ibèriques, però eren a la zona nord, a Sant Julià de Ramis. «En el sector sud és la primera vegada que es pot trobar alguna cosa així, ha apuntat l'arqueòleg. En la seva opinió, el fet d'haver trobat totes aquestes sitges, on antigament s'emmagatzemava el gra, l'ordi, etcètera, els fa pensar en l'existència d'un hàbitat rural en els camps adossats al terreny excavat. Aquest terreny consta de dos nivells, un de més elevat que l'altre. Les sitges més grans, localitzades a la part més rebaixada, fan uns 2 metres de profunditat i entre 1,5 i 2 metres de diàmetre. Els treballs continuaran fins a la setmana vinent, temps en què s'obriran les 12 sitges restants.
Publicada al "Punt Avui" el dia 9 de maig de 2009, Tina Casademont, Girona.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)