Restauren a les Gavarres el dolmen neolític de la Taula dels Tres Pagesos

Vist: 4416

Dolmen de la Taula dels Tres PagesosEl conjunt megalític de Fitor, esfondrat a la dècada de 1960 per l'esplanació d'una pista, s'ha reconstruït. L'obra culmina tres anys d'excavacions i recerca.

El procés de restauració del dolmen megalític conegut com a la Taula dels Tres Pagesos, en terrenys del terme de Fitor (Forallac) inscrits en el massís de les Gavarres, ha culminat en les darreres setmanes amb la implicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consorci de les Gavarres i el suport del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat.
L'estructura funerària ha estat datada pels investigadors entre el neolític final i el calcolític. L'historiador Lluís Esteva i Cruañas li va dedicar una ressenya el 1965, en la mateixa dècada que els treballs d'esplanació de la pista forestal que hi passa a tocar van malmetre l'estabilitat de les pedres del conjunt, que es va acabar esfondrant. És un exemple de dolmen de galeria catalana, una tomba col·lectiva amb una entrada a la cambra funerària coberta per un túmul de terra.
Els treballs per recuperar l'estructura van començar l'any 2011, amb un seguit de prospeccions arqueològiques que van precedir les campanyes d'excavacions dels anys successius. Tot i que s'ha constatat que les sepultures havien estat espoliades, han trobat fragments de ceràmiques i una làmina de sílex.
Finalitzada la recerca, un equip d'arqueòlegs, geòlegs, historiadors i un arquitecte han abordat el repte de reconstruir l'estructura, amb les pedres que s'han pogut conservar intactes i materials propis de les Gavarres. La llosa superior, de dues tones de pes, ha estat restituïda amb l'ajut d'una gran grua, però sense fer servir ciment ni cap fixació aliena per mantenir-la a lloc. Han mirat de reproduir-hi el joc de pesos original.

Hipòtesis diverses per al nom popular

Sobre l'origen de la denominació popular del dolmen, la Taula dels Tres Pagesos, hi ha dues versions recollides en les darreres dècades per Esteva i Cruañas, Joan Badia i Homs i Xavier Cortadellas. Una explica que tres pagesos hi van improvisar una taula de joc per disputar-se una pubilla. L'altra, que el vescomte de Cabanyes hi va citar tres pagesos perquè, en ordre d'arribada, es repartissin ser masovers de Can Cals, Can Joanola i la Cavorca.

Publicada al diari "El PuntAvui", 17 de desembre de 2014 - E.Agulló - Forallac

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )