És el primer jaciment documentat tan allunyat del recinte emmurallat de la Ciutadella
La construcció d'un bloc de pisos al centre de Roses, al costat del mercat municipal, ha deixat al descobert una necròpolis romana i un abocador de runa de la mateixa època, entre els segles IV i V. L'existència de restes d'aquest tipus a la zona es coneixia, però és el primer cop que es documenten i s'estudien, perquè en les anteriors construccions, entre els anys 60 i 80, no es va fer cap excavació prèvia. És el primer cop, a més, que es documenta a Roses una necròpolis d'època romana fora de les muralles de la Ciutadella. Un cop acabada l'excavació es podrà aixecar, tal com estava previst, l'edifici.
De moment, s'han posat al descobert deu tombes fetes amb caixes de teula i obra. La majoria estaven molt deteriorades i a falta d'afinar la cronologia, es calcula que pertanyen als segles IV i V. Es tracta de tombes familiars, en què s'han trobat homes, dones i nens, a excepció de només un cas en què l'enterrament havia estat individual. Les primeres dades apunten que es tractava de gent humil i, a part de les restes òssies, només s'ha trobat un penjoll fet amb una petxina. En una altra punta del mateix solar també ha aparegut part d'un abocador de runa romà, en què hi ha abundant material de ceràmica d'entre els segles II i V - encara s'ha d'estudiar. L'existència de restes arqueològiques en una àmplia zona compresa entre el mercat municipal i la Ciutadella era una evidència que es coneixia, ja que en moltes construccions que s'havien fet a la zona, inclòs el mateix mercat, havien sorgit restes d'interès. Tot i això, fins ara no s'havien pogut documentar, perquè les obres es van anar tirant endavant sense aturar-se per aquestes descobertes. «Mai no s'havia fet un seguiment ben fet i la importància és que es confirma la riquesa arqueològica de Roses, més enllà de les muralles de la Ciutadella», exposa l'arqueòloga Anna Maria Puig, la qual remarca que aquesta necròpolis «s'avança cronològicament una mica a les restes de necròpolis que hi ha dins la Ciutadella». Els sondatges que s'han fet al solar on s'ha d'aixecar el bloc de pisos demostren que a la major part del solar no hi ha restes arqueològiques i que un cop documentat el jaciment es podran tirar endavant les obres amb normalitat.
Llicència condicionada
La necròpolis romana que s'ha descobert ha sorgit després que l'Ajuntament de Roses condicionés la llicència d'obres per aixecar un edifici al fet que prèviament es fes una prospecció arqueològica que confirmés o descartés que al solar hi pogués haver restes d'interès. «No es tracta de posar problemes als constructors, però sí que s'ha de fer tot el possible per vigilar que es conservi el nostre patrimoni històric i que no passi com en altres èpoques, que es va construir sense respectar el que hi havia als solars», apunta l'alcalde de Roses, Carles Pàramo. «En aquest cas, s'ha d'agrair la predisposició dels propietaris, perquè altra gent ha tirat pel dret tot i la possibilitat de ser sancionats després», exposa Pàramo, el qual recorda que entre els anys seixanta i, fins i tot, a principi dels vuitanta es va destruir part de les restes que hi havia en aquesta zona. Es preveu que les excavacions es puguin allargar aproximadament una setmana més. Després, es podran continuar les obres tal com estava previst. En aquest sentit, en aquest solar es projecta un gran bloc de pisos en què hi haurà un total de seixanta-nou habitatges.
Publicada al "El Punt" el dia 5 de març de 2001, ROBERT CARMONA / ROSES.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)