Apareix un assentament anterior a les ruïnes més antigues conegudes fins ara, del segle V aC
RAMON ESTEBAN/Pontós. El poblat ibèric emmurallat, del segle V aC, que s'havia considerat fins ara la part més antiga del jaciment del mas Castellar de Pontós, es va aixecar a sobre d'un assentament anterior, segons s'acaba de constatar. Una petita prova d'aquell assentament, consistent en les restes del que s'ha identificat com unes parets (cobertes amb calç) d'un habitatge, ha estat desenterrat durant la campanya d'excavacions d'aquest estiu, en la qual participen uns 25 arqueòlegs i estudiants universitaris catalans i espanyols. La recerca ha permès trobar també uns habitatges del segle IV aC al centre del jaciment.
El descobriment consisteix en unes poques filades d'uns murs, aparentment força simples, que a la part interior van ser estucats a còpia de palla, fang i calç. Aquestes restes han aparegut a tocar l'exterior de la muralla del poblat fortificat quan els arqueòlegs buscaven la fonamentació dels murs defensius. «Teníem indicis que hi havia hagut una presència humana anterior perquè de sitges ja n'havíem trobat -explicava ahir la directora dels treballs, Enriqueta Pons-, però mai fins ara n'havíem descobert estructures d'habitatge.» Provisionalment, han situat aquestes parets a principis del segle V aC, just abans que edifiquessin el poblat emmurallat. «Com és lògic -continua Pons- no construïen una muralla fins que l'assentament es consolidava; per això era d'esperar que apareguessin aquestes restes.»
A la part interior de la muralla, en canvi, no han aflorat estructures d'aquesta mena. Per contra, han desenterrat el paviment del passadís d'entrada al recinte.
L'esglaó pendent
La història del mas Castellar començaria amb aquell nou assentament de principis del segle V aC i s'acabaria al segle II aC, quan van desocupar la zona residencial de l'altre extrem del jaciment. Al llarg dels últims anys havien anat trobant restes de les diferents etapes constructives, menys del segle IV aC. Aquest buit en la narració l'acaben de resoldre amb el desenterrament d'uns habitatges d'aquest període pendent, a la zona més elevada del recinte estudiat.
El Departament de Cultura es cuida d'aquestes excavacions. Hi treballen universitaris catalans i espanyols, però no n'hi ha de la universitat més propera, la UdG.
El nadó que van enterrar en una sitja
El graner de l'Empordà, com es coneix en els ambients científics el mas Castellar a causa de la gran quantitat de sitges per guardar cereals que hi han descobert, tenia preparada una sorpresa als arqueòlegs. En una sitja hi han trobat l'esquelet, força complet, d'una criatura. És el primer cop que es descobreixen unes restes d'aquestes característiques i en aquestes circumstàncies a Catalunya. Entre els diferents tractaments que els ibers donaven als seus difunts hi havia els enterraments en fosses o, en el cas dels fetus i nadons, enterraments a sota els paviments de les cases. A les sitges, que un cop inutilitzades com a magatzem es feien servir d'abocador, a vegades s'hi troben ossos humans dispersos, llençats (solen ser restes d'incineracions), però mai fins ara hi havien trobat un cadàver sencer. «Per la manera com està, queda clar que no el van pas llençar, sinó que es tracta d'un enterrament», assegurava ahir l'especialista Bibiana Agustí, del Departament de Cultura. La criatura («d'unes poques setmanes de vida», definia Agustí) la van deixar de costat, amb la cara orientada a Llevant, les cames encongides i els braços mig flexionats
Carta resposta de l'Arqueòloga Enriqueta Pons publicada al Punt Diari el dia 24 de setembre de 2003:
Restes arqueològiques
El senyor Josep Ferrés i Marcó, arquitecte, precisa en una carta del dia 8 de setembre a aquest diari que la troballa d'un nadó al fons d'una sitja en el jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós no és el primer cas en què es descobreixen unes restes d'aquestes característiques. Ho manifesta dient que és coneixedor d'un cas d'una persona adulta apareguda al fons d'una sitja en el jaciment ibèric de Sant Sebastià de Palafrugell, que fou trobada l'any 1994. Restes humanes trobades dins de sitges ibèriques catalanes són relativament freqüents, malgrat ser un tema rar dins el context funerari ibèric, ja que és la incineració el ritual emprat. Les dades conegudes es presenten de cos sencer, de cos mutilat sense cap, caps tallats i enclavats, cossos amb les mans i els peus tallats i sobretot es troben restes humanes molt fragmentades en sitges, abocadors i a les cases. Arran de la incomprensió social, aquests fets s'han interpretat moltes vegades com a casos punibles. També sabem que en el món iber els nadons - fetus, nounats - no eren incinerats com es feia amb la població adulta sinó que eren enterrats sota els paviments de les cases. El cas singular de Pontós tracta d'un nadó innocent llençat a una fossa d'escombraries (formava part de l'amortització d'una sitja). Gràcies a la nova que donarem a aquest diari, ara sabem que hi ha un altre cas més modern a França, concretament al jaciment gal·loromà de Montlaurès-Narbona. Amb això, creiem haver precisat el cas de la singularitat de la troballa d'un nadó que fou llençat a un contenidor fa 2.300 anys, i que com a acció insocial suposem que seria un cas poc freqüent. I per acabar, a nosaltres no ens agraden gens les troballes singulars, ja que dificulten la veritable investigació de la vida quotidiana dels nostres ancestres, però el nostre deure és informar de la realitat de les troballes i interpretar-la. / ENRIQUETA PONS I BRUN, arqueòloga del MAC-Girona i responsable de les excavacions de Mas Castellar de Pontós. Girona.
Publicada al "El Punt" el dia 3 de setembre de 2003, RAMON ESTEBAN/Pontós.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)