Les excavacions efectuades les últimes setmanes al jaciment de Mas Castellar de Pontós, principalment concentrades al poblat fortificat, han descobert un complex sistema defensiu i de grans dimensions que no és de caràcter militar i que assenyala la categoria social dels pobladors. També s'han localitzat entre 2.500 i 3.500 sitges, de les quals en funcionarien 56 simultàniament, fet que demostra l'important cultiu de cereal en aquesta zona. El director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Miquel Molist, va visitar el dia 20 de setembre del 2000 el jaciment, amb el delegat de Cultura, Joan Domènech, i la directora dels treballs, Enriqueta Pons.
La campanya d'excavacions d'aquest any al jaciment de Mas Castellar de Pontós va començar el passat dia 4 i finalitzarà dissabte vinent. Els treballs han donat prioritat al poblat fortificat situat a l'extrem sud -un dels tres assentaments diferenciats, juntament amb un establiment agrícola a l'extrem est, i un camp de sitges-; on en campanyes anteriors ja s'havia intuït la presència d'unes estructures defensives que protegien les cases del poblat. En època ibèrica, aquesta muralla va ser desmantellada i els seus blocs de pedra extrets. Aquest mes s'ha excavat el reompliment que cobria el buit de la muralla i s'han trobat trams importants d'una fortificació de 2,60 metres d'amplada, amb elements que completen el sistema defensiu, com ara un fossat i una torre poligonal situats paral·lels a la muralla i limitant el corredor d'accés al poblat. Tot plegat ocupa una amplada de 28 metres. El tram de muralla descobert té, de moment, 23 metres de llarg. Les dimensions de l'estructura i el conjunt dels elements defensius semblen exagerats en relació amb la dimensió de l'assentament només d'una hectàrea d'extensió. Això suggereix que la categoria econòmica i social dels pobladors del jaciment era de prestigi social més que militar, segons va comentar el dia 20 de setembre del 2000 Enriqueta Pons. Les teories actuals apunten que aquest complex defensiu i d'origen mediterrani es presenta a la península quan Cartago perd les possessions a Siclia i Sardenya, després de la primera guerra púnica (264-241 aC). No obstant això, aquestes estructures defensives es construeixen a Pontós i en altres indrets, com ara Ullastret i Empúries, molt abans d'aquesta data. El desmantellat de la muralla principal i el desús de l'entrada al poblat fortificat té una data aproximada del 400 aC, quan Ullastret reforça les muralles i amplia el territori d'hàbitat. Les cases, de forma rectangular i adossades en el seu interior, són de grans dimensions, amb parets de sòcol de pedres i elevació de tovots i amb sòls pavimentats amb argila, tovots o còdols. Una altra de les prioritats de la campanya d'aquest any ha estat l'excavació d'algunes sitges que es troben en el jaciment. S'han localitzat entre 2.500 i 3.500 sitges, de les quals en funcionarien 56 al mateix temps. El gra que emmagatzemaven anualment correspondria a una extensió d'unes 140 hectàrees de cultiu de cereal. En un terreny de 8 m2 s'han localitzat unes 17 sitges de diferent cronologia. Algunes, d'època més moderna, en seccionen d'altres més antigues.
Publicada al diari "El Punt" el dia 21 de setembre de 2000, TINA CASADEMONT / Pontós.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)