Els arqueòlegs confirmen la troballa d’un espai de culte, possiblement dedicat a Demèter, situat entre la neàpolis grega i l’àrea portuària del jaciment d’Empúries.
Empúries sempre ha mirat al mar. Però també se sap que els seus habitants albiraven el cel o més enllà on fossin els seus déus protectors. A l’antiga ciutat grega d’Emporion, just a tocar el port, s’han trobat les estructures i les restes que confirmarien que hi havia un espai de culte o santuari situat en el punt de connexió entre el recinte urbà i l’àrea portuària, possiblement dedicat a Demèter –la deessa de l’agricultura–, segons fan pensar les troballes d’alguns fragments de figures de terracota com a resultat de la darrera campanya arqueològica, que encara està en curs.
Es tracta d’una continuació de les actuacions fetes des de l’any 2018 en aquest sector nord, a tocar de l’edifici del museu, i que ha permès de recuperar definitivament la topografia d’aquesta zona de l’antiga ciutat grega. Fins fa poc hi havia diverses estructures que es van aixecar durant els segles XVII i XVIII –en un moment en què es va construir un convent de monjos servites damunt les restes– i ara que s’ha desmuntat una antiga rampa que comunicava l’església i la part central del convent amb una zona d’hortes i un petit taller els arqueòlegs es freguen les mans perquè poden excavar en nivells vells fundacionals de l’antiga Empórion (corresponents al segle VI aC). Una tasca que continuarà almenys fins al 2025 i que ajudarà a entendre la connexió de la ciutat amb el port, que era l’eix principal de la seva economia i l’element de connexió amb altres regions mediterrànies de la península Ibèrica i de l’actual Itàlia central i meridional, Sicília, Grècia i Turquia.
I ha estat aquí on han descobert les restes de l’antic santuari, que servia de nexe entre el port i la ciutat. Les dades arqueològiques, com destaca l’arqueòleg del jaciment, Pere Castanyer, confirmen que aquest espai de culte es va començar a definir durant la segona meitat del segle VI aC, de forma paral·lela a la configuració del nucli urbà de la neàpolis, i que amb diverses reformes i ampliacions posteriors va perdurar fins com a mínim el segle III aC.
De l’existència d’aquest espai de culte els arqueòlegs ja en tenien algunes pistes: entre d’altres, la troballa d’ofrenes votives, com ara petites gerres o vasos, fragments de figures de terracota i la descoberta d’una cuina, segurament vinculada al santuari, on van aparèixer-hi multitud de petxines (que formaven part dels rituals). En aquesta darrera campanya, s’han trobat un dipòsit cultual amb petits craters i gerretes per a fer ofrenes.
Sobre la relació amb la deessa de l’agricultura del temple, Castanyer diu que és “claríssima” perquè així ho indiquen “tant el tipus de ritual com les representacions de terracota de caràcter femení” que s’han trobat tant en aquesta com en anteriors campanyes.
El Museu d’Arqueologia de Catalunya té previst programar tot un seguit d’accions per donar a conèixer els resultats d’aquest projecte de recerca, tant a l’àmbit científic com al públic visitant del conjunt arqueològic: visites, conferències, restitucions en 3D, una reunió o taller dedicat als espais de culte en entorns portuaris grecs i, fins i tot, la preparació d’una futura exposició.
El canvi climàtic
Aquesta intervenció s’ha portat a terme en col·laboració amb l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid (DAI), amb el qual, a banda de l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries, també porten a terme el projecte Groundcheck Ampurias’ Future-Learning from the Past. Sea level evolution and climate change from 5500 BC until AD 2100, que ha permès recrear en models en 3D i de forma diacrònica les principals etapes de l’evolució del paisatge i del poblament d’ençà del període neolític i fins a l’actualitat, i també elaborar propostes futures del possible impacte de l’increment del mar i el canvi climàtic en el conjunt patrimonial d’Empúries i el seu entorn.
Publicada al diari "El PuntAvui", 12 de novembre de 2022 - Jordi Camps i Linnell - L'Escala
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)