El Museu d'Arqueologia sotmet a un estudi exhaustiu l'Asclepi d'Empúries
Les proves que es faran des d'avui al MNAC determinaran si es reintegren els braços a l'escultura.
El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) sotmetrà l'escultura que fins ara s'ha conegut com a Asclepi o Esculapi, considerada la peça més singular de l'arqueologia catalana, a un exhaustiu estudi que ha de permetre conèixer a fons l'obra i concretar, entre altres qüestions, la possibilitat de reintegrar-hi els braços. L'estàtua es trasllada avui al MNAC, on es durà a terme un procés que es preveu que duri entre quatre i vuit mesos, i que té un pressupost inicial de 60.000 euros. La directora del MAC, Núria Rafel, descarta, de moment, el trasllat de l'obra a Empúries, tot i que considera que aquesta és una decisió política.
Des que es va descobrir l'any 1909 al jaciment d'Empúries, s'han succeït els estudis sobre aquesta escultura. Avui encara no hi ha consens entre els especialistes, tot i que sí que es pot afirmar que la datació correcta correspon a finals del segle II aC (no del IV aC com s'havia dit anteriorment), i que, paradoxalment, tampoc es tracta del déu grec de la medicina Asclepi sinó que podria tractar-se de Serapis, una divinitat d'origen egipci, o bé d'una síntesi de tots dos déus.
Per intentar resoldre els múltiples dubtes que giren entorn aquesta obra singular, el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) han signat un conveni per sotmetre l'escultura a un estudi al detall que permeti obtenir dades decisives. I un cop es tinguin els resultats, es prendran les decisions. De moment ja és segur que es reintegraran plecs de roba de la part posterior de l'estàtua, i cal decidir la possibilitat de fer-hi una neteja així com la conveniència de reintegrar els braços de la peça, una operació que depèn de criteris científics però també estètics, atès que la imatge sense braços està impregnada en l'imaginari col·lectiu.
L'estàtua d'Asclepi ocupava fins ara un espai central a la seu barcelonina del MAC. Al seu costat, en una vitrina, hi havia les restes dels braços i del bàcul. Àlex Masalles, restaurador de pedra del MNAC i responsable del projecte de conservació de l'Asclepi, explicava ahir que l'estàtua va ser concebuda com un collage i ja va patir restauracions en l'antiguitat. Així, se sap que el braç dret pertany al mateix bloc de marbre que el bust, cosa que no passa amb l'esquerre, que és de proporcions superiors i és un element afegit. Caldrà analitzar altres fragments que es conserven al magatzem del museu per saber si corresponen al conjunt i s'hi poden reintegrar. S'ha descartat que el bàcul en formi part i, pel que fa a la serp als peus de la figura, es desrestaurarà perquè està mal restaurada. Masalles apunta la possibilitat que es reaprofitessin ja en l'antiguitat escultures anteriors per a la confecció de la peça o que la mateixa estàtua original es confeccionés amb diferents tipus de marbre, una pràctica que era habitual als tallers de l'època.
L'Asclepi es trasllada avui al departament de conservació del MNAC –s'ha contractat una assegurança específica per al trasllat de sis milions d'euros– per a un estudi exhaustiu amb tècniques d'última generació, en col·laboració amb la Universitat de Perugia.
Un cop hagi acabat l'estudi, està previst mostrar els resultats en una exposició temporal que es faria l'any que ve al saló gòtic de la Biblioteca Nacional de Catalunya.
El trasllat, en interrogant
«El Museu d'Empúries no té unes instal·lacions a l'altura del que es mereix l'Asclepi», afirma Núria Rafel, que considera que el trasllat de l'original «hauria de preveure una reforma museogràfica en profunditat tant de les seus d'Empúries com de les de Barcelona del MAC». En aquest sentit, a finals d'any està previst que comencin les obres dels nous magatzems del Museu d'Empúries, una intervenció que permetrà alliberar espais i obriria la porta a una futura remodelació del museu. Llavors seria el moment de dur-hi l'Asclepi, explica Rafel, que va voler deixar clar ahir que la decisió del trasllat correspon al govern de la Generalitat. «Com a director d'Empúries m'a gradaria que tornés», va recordar al seu torn Xavier Aquilué, que va lamentar el «desencís» que té el visitant en trobar-se la reproducció. Pel que fa a la reforma del Palau de les Arts Gràfiques, seu del MAC a Barcelona, aquest any sortirà a concurs el projecte per rehabilitar l'edifici. Rafel aposta que Barcelona expliqui una síntesi de la història antiga de Catalunya i tingui els serveis de suport a les seus territorials.
Publicada al diari "El Punt",16 de març de 2008 - Raül Maigí - Barcelona
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)