L'Esculapi d'Empúries, peça a peça.

Un estudi confirma que l'estàtua grega més important trobada a Catalunya és la suma de fragments d'altres escultures

RAÜL MAIGÍ / Barcelona - L'Esculapi o Asclepi d'Empúries, considerada la millor escultura grega trobada a Catalunya, ja era un collage en l'antiguitat. L'exhaustiu estudi a què s'ha sotmès l'escultura reforça hipòtesis que alguns especialistes ja havien apuntat, com ara que el bust i el cos no corresponen a la mateixa peça, com tampoc dos dels braços que es conserven, cosa que fa pensar que com a mínim hi havia a l'antiga ciutat tres estàtues de grans dimensions. L'únic braç que sí que seria original és el dret, però encara no hi ha una posició clara sobre la possibilitat de reintegrar-l'hi. Serà una de les preguntes que haurà de resoldre la comissió d'experts, que es reunirà al setembre, així com la identitat de l'estàtua: hi havia dubtes sobre Esculapi-Asclepi i tampoc és clar que sigui Serapis.

Un equip d'experts de la Universitat de Perugia ha realitzat un escàner de tota la peça i diferents analítiques. Entre les novetats, una de les troballes més interessants són una sèrie de taques fosques que apareixen en un total de catorze fragments de la part posterior de l'estàtua. Àlex Masalles, restaurador de pedra del MNAC i responsable del projecte de conservació de l'Esculapi, indica la hipòtesi que es podria tractar de restes d'adhesiu que els grecs ja feien servir per enganxar fragments, ja que aquestes restes es troben en l'interior de la fractura. L'anàlisi d'altres parts ha permès veure restauracions fetes ja en l'antiguitat. «L'estudi ens parla de les restauracions d'època clàssica i això és molt interessant per a nosaltres», explica Masalles.

Les anàlisis han revelat restes d'òxid per intervencions anteriors, restes de guix dels motllos que se n'han fet i també un recobriment orgànic, segurament d'alguna pàtina rebuda el segle passat. En aquest sentit, els conservadors no tenen informació de quin tractament va rebre la peça des que es va descobrir l'any 1909 fins als anys seixanta. Una altra descoberta curiosa són petits recobriments a les sandàlies, que apunta una policromia lleugera i molt localitzada.

L'estàtua (datada de final del segle II aC) ha estat exposada a la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) amb diferents elements complementaris separats en una vitrina al seu costat. Entre aquests, els dos braços. L'estudi demostra que el braç dret és de marbre de Paros, formava part del mateix bloc i les dues parts encaixen a la perfecció. Segurament, però, no li és propi el dit polze, que estaria afegit. L'estudi preveia també la desrestauració de la intervenció que s'hi va fer al segle XIX, una feina que es veu difícil per la duresa del ciment amb què es van enganxar les parts fracturades. L'altre braç també és de Paros, però el cos és de marbre pentèlic. El braç esquerre és de proporcions superiors, també té una qualitat millor que la resta i sembla evident que no correspon al conjunt. A més, a Empúries conservaven un altre braç que tampoc correspon a la figura, per la qual cosa Masalles conclou que hi havia com a mínim tres escultures de grans dimensions a l'antiga ciutat

Pel que fa a les dues parts del cos de la divinitat, podria ser que el bust fos reaprofitat d'una altra escultura, ja que no encaixa bé, i les dues peces no guarden una correcta simetria. «El lligament de les dues parts no és orgànic i és molt estrany que en una escultura grega s'equivoquin així», indica Masalles.

També s'han analitzat els complements: una serp enroscada al bàcul, que hauria agafat amb la mà esquerra. De moment, es descartaria que el que es conservava com el mànec del bastó correspongui a l'estàtua i possiblement –sempre es tracta d'hipòtesis– la base que conforma la serp podria correspondre també a una altra figura, perquè s'ha comprovat que va ser rebaixada per la part de sota.

«Cada cop tenim més coneixement, però també més preguntes», clou Masalles.

Asclepi, Serapis o cap dels dos

L'estudi, que té un pressupost de 60.000 euros, va començar al mes d'abril gràcies a l'acord de col·laboració entre el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). El projecte tenia com a finalitat conèixer millor la peça i avaluar possibles tractaments de conservació i restauració. A més dels tècnics dels dos museus, el procés el segueix una comissió d'experts en arqueologia clàssica i en escultura.

La divinitat que representa l'estàtua és un dels enigmes que encara no tenen una resposta certa. En principi es pensava que era una representació del déu grec de la medicina, Asclepi, que per als romans es deia Esculapi. Ara bé, els darrers estudis sobre la qüestió rebutjaven aquesta teoria i apuntaven cap al déu egipci Serapis. Aquesta divinitat sovint es representava amb el kalathos, una mena de vas cilíndric que en aquest cas no duia perquè no hi ha cap marca al cap que així ho indiqui, i el forat trapezoïdal que presenta es devia fer per poder aixecar el bloc de marbre, sospita Àlex Masalles. Tot i així, alguns investigadors pensen que l'escultura podria ser un sincretisme dels dos déus: Asclepi i Serapis.

«Intentem reconstruir la història complexa de la peça», indica Núria Rafel, directora del MAC, que confia que l'estudi s'haurà acabat a final del 2006. Per a l'any que ve, el museu prepara una exposició amb l'Esculapi com a protagonista, en què s'explicarà la història de l'estàtua des que es va descobrir el 1909 i la seva simbologia noucentista fins als estudis actuals. La mostra també incidirà en el context del jaciment on es va trobar. De moment, però, no està previst el trasllat de l'estàtua a Empúries: segons Núria Rafel, l'obra «pot viatjar poc».

Publicada al diari "El Punt", 23 de juliol de 2006 - Raül Magí - L'Escala

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)