Cronologia de les primeres civilitzacions

Vist: 17530

La prehistòria és l'estudi, seguint métodes arqueològics, de les societats que existiren abans de l'ús de l'escriptura, durant el període dit prehistòric, precedint l'època dita històrica, que està basada sobretot en documents escrits.

Per classificar cronològicament les grans etapes culturals de la prehistòria, sobretot en el marc europeu i de la conca mediterrània, s'ha establert una nomenclatura que permet identificar cada període evolutiu de la civilització humana.

A l'hora de presentar les dades concretes d'aquest resum cronològic es segueix la nomenclatura establerta per la base científica que utilitza el terme "Before Present" (BP), per referir-se al temps transcorregut fins als nostres dies. A partir de l'aparició dels metalls, farem servir el terme clàssic "abans/després de Crist" (aC / dC).

PALEOLÍTIC 1.000.000 a 10.000 BP
  Aquesta denominació ve dels mots grecs palaiós (antic) i lithos (pedra), creada per J.Lubbock per a designar l'època que hom anomenava "edat de la pedra tallada". És l'etapa més antiga de la prehistòria i ocupa la major part de l'era quaternària (vil·lafranquià i plistocè)
 
 Paleolític inferior 1.000.000 a 100.000 BP
 

El paleolític inferior s'anomena també "cultura dels palets tallats". Els seus instruments són obra dels australopitecs, es localitzen bàsicament al nord d'Àfrica i al sud d'Europa i consisteixen en palets lleugerament tallats.

Arriben les primeres poblacions humanes a Catalunya, que practiquen una economia caçadora-recol·lectora. Els seus instruments són de gran format i polivalents. Practiquen el primer i segon estadis tecnològics i viuen en coves i a l'aire lliure.

Tipus d'humans:
Homo erectus

Indústries:
còdols treballats
talla bifacial

 Paleolític mitjà  100.000 a 40.000 BP
 

El paleolític mitjà és anomenat també mosterià. Tècnicament es pot considerar com la conjunció de les dues indústries de l'etapa anterior, amb una relativa uniformitat i obra dels paleoantropins.

A Europa és l'època de l'espècie Homo neanderthalensis, d'una capacitat cranial superior a la nostra i amb un comportament humà com el nostre. Els neandertals enterren els morts, controlen el foc i desenvolupen una tecnologia basada en l'obtenció d'instruments de format més petit i especialitzat en feines concretes (tercer estadi tecnològic). Sabem que els neandertals que vivien a l'Abric Romaní fabriquen instruments de fusta.

Tipus humans:
Neandertal

Indústries:
Mosterià

 Paleolític superior  40.000 a 10.000 BP
 

El paleolític superior és la última etapa d'aquesta època i que donarà pas, després d'una època intermèdia(l'epipaleolític), a la gran revolució neolítica.

És l'època en què l'Homo sapiens s'escampa per tot el planeta, fet que provoca la desaparició a llarg termini dels neandertals i dels erectus. La humanitat moderna desenvolupa una tecnologia molt especialitzada, pertanyent als estadis tecnològics quart i cinquè. Ocupa valls altes i baixes i viu tant en coves com a l'aire lliure.

Tipus humans:
Cromanyó

Indústries:
Aurinyacià
Gravetià
Solutrià
Magdenalià

   
 

 

MESOLÍTIC o EPIPALEOLÍTIC 10.000 a 8.000 BP
 

El mesolític és la fase del desenvolupament econòmic de certes societats, en el que te lloc la transició de les formes de subsistència paleolítiques a les neolítiques, es a dir, el pas de l'economia depredadora a la de producció d'aliments, que féu establir noves relacions entre l'home i el seu entorn, que portaren als dos grans descobriments del neolític: l'agricultura i la ramaderia.

Els homes d'aquesta època practiquen la cacera i la recol·lecció especialitzada, ocupen zones fins ara no poblades, com són els Pirineus. És l'època en què apareixen les primeres manifestacions rupestres de l'art llevantí. Els instruments són microlítics i especialitzats, i de tendència geomètrica i microlaminar.

Dintre aquest període, les cultures que encara depenien d'una economia depredadora similar a la del paleolític, s'agrupen sota el nom d'epipaleolític.

Indústries:
Petits instruments
(Micròlits)

NEOLÍTIC 6.000 a 2.000 aC
  El nom de neolític el va crear J. Lubbock el 1865, compost del mot grec neos (nou) i lithos (pedra). Volia indicar l'us de la nova tècnica de poliment per treballar la pedra, com a consequència de l'existència d'unes noves relacions entre l'home i el seu entorn. Per això, el neolític pot ésser definit com la fase desenvolupament econòmic i tècnic de certes societats, en les quals s'aconsegueix substituir, a través de fases intermèdies (mesolític), les formes de subsistència depredadores del paleolític per una economia de producció. El descobriment de mitjans per controlar i desenvolupar l'agricultura i la domesticació d'animals, modificà profundament la vida de l'home i el convertí en sedentari.

Indústries:
Agricultura
Ramaderia
Ceràmica

 Neolític Antic  6.000 a 4.000 aC
  En el Neolític Antic apareixen els primers indicis dels pas de l'economia caçadora-recol·lectora a l'economia agrícola i ramadera. Tot i que existeixen els habitatges en cova, és quan es basteixen els primers poblats de cabanes fetes amb materials peribles. Les ceràmiques estan decorades amb incisions i amb impressions fetes amb la petxina anomenada cardium. Continuen tallant la pedra, però ara la comencen a polir i apareixen nombrosos instruments d'os. Fan enterraments en fosses excavades.
 
 Neolític Mitjà  4.000 a 2.500 aC
  En el Neolític Mitjà es va generalitzant l'habitatge en zones aptes per als conreus, com ho és el Vallès, on apareixen grans concentracions humanes destinades a l'agricultura i la ramaderia. A les zones de muntanya, on predomina la ramaderia, la cova continua essent utilitzada, tot i que en disminueix l'ús. Comencen a polir els recipients de ceràmica, perquè queden llisos i brillants. La decoració es fa amb una pinta a base d'incisió. Les eines de pedra no experimenten canvis, ara bé, augmenta la utilitzxació de l'os. Els enterraments continuen en fossa, tot i que en determinats llocs apareixen els primers monuments megalítics. És l'època de màxim desenvolupament de les mines de Gavà, que demostren un comerç desenvolupat de matèries primeres.
 
Neolític Final 2.500 - 2.000 aC
  En el Neolític Final desapareixen les grans concentracions humanes del Vallès i les xarxes de comerç. Es mantenen els habitatges a l'aire lliure, tot i que les coves tornen a ser ocupades. Les formes ceràmiques varien i les decoracions són molt escasses. Es generalitzen les aplicacions de mamellons circulars i cordons, que donen relleu a les peces. La tècnica de talla del sílex experimenta una millora i arriba al moment de màxim esplentor, però també es continuen elaborant eines de pedra polida i d'os. És l'època més brillant de monuments megalítics en totes les seves versions: sepulcres de corredor, galeries catalanes, dòlmens, però també es mantenen els sepulcres de fossa, mentres que a la zona del Solsonès utilitzen les cistes.
 
CALCOLÍTIC 2.000 A 1.800 aC
  Es mantenen els habitatges a l'aire lliure i també en cova. Les eines treballades amb pedra no experimenten canvis. De manera molt escassa i incipient comença el treball del coure. Apareix la ceràmica campaniforme. Tot i que encara es fan servir enterraments col·lectius, aquests donen pas al esterraments individuals.
 
EDAT DEL BRONZE 1.800 a 700 aC
  L'Edat del Bronze és el període que segueix al neolític i precedeix l'edat del ferro. Tot i que el terme no es pot usar de forma universal, és útil de cara a la prehistòria europea i també a la dels Països Catalans, sobretot si es manté la distinció entre l'enolític i l'edat del bronze. Així com al Pròxim Orient l'¡entrada a l'edat del bronze coincideix amb l'entrada a la "història", vers el 3.000 aC, a Catalunya l'hem de situar a partir del 1.800 aC. El procés de la metal·lúrgia, l'extracció dels minerals, la distribució i fabricació d'eines tendiren alhora a l'especialització per oficis i a l'estratificació social. La possibilitat d'acumular capitals fàcils de conservar, concentrà un poder superior a les mans dels reis-sacerdots i fou una de les bases de la creació d'estats sòlids. Les seves tendències imperialistes propiciaren unes necessitats expansives, sobretot de cara el control de l'estany, rar a Orient, les principals fonts del qual es trobaven a l'Europa occidental, el que explica les navegacions que conduiren a la creació de la cultura del bronze valencià.
 
Bronze Antic 1.800 a 1.300 aC
  En el Bronze Antic existeixen assentaments en cova i també a l'aire lliure, construïts amb materials peribles. Per tant, s'ha de suposar que l'economia no ha patit cap variació respecte al període anterior. Continua la pràctica agrícola i ramadera, encara que no arriba a l'esplendor. Les ceràmiques, tant campaniformes com amb decoracions de cordons, es mantenen. Encara que el treball del coure és molt escàs, apareixen els primers estris de bronze, que arriben del sud i de l'altra banda dels Pirineus. En els enterraments es reutilitzen els monuments megalítics i es tornen a practicar els enterraments individuals en cova.
 
 Bronze Mitjà  1.300 a 1.100 aC
  En el Bronze Mitjà, augmenta l'explotació agrícola i ramadera a la conca del Segre, al Maresme i el Vallès. En les formes ceràmiques apareixen elements foranis provinents de l'altra banda dels Pirineus. Es troben estris fets amb bronze, però són d'ornamentació personal i armes. Els enterraments continuen essent individuals en cova i també aprofiten les construccions megalítiques.
 
 Bronze Final  1.100 a 700 aC
 

En el Bronze Final s'estén l'explotació agrícola i ramadera i, a la conca del Segre, aquest fenomen va acompanyat de l'aparició dels primers poblats de pedra, que presenten una planificació urbanística incipent. A la resta del territori, es generalitzen els hàbitats a l'aire lliure construïys amb materials peribles i, en algunes zones, les coves són abandonades. No és així però als Pirineus, on encara seran ocupades fins a ben avançada l'Edat del Ferro. Les ceràmiques tenen una continuïtat respecte al període anterior i les formes procedents de l'altra banda del Pirineu s'incrementen. Apareixen dipòsits amb nombrosos objectes de bronze, acumulats amb la finalitat de ser refosos o venuts.

Pel que fa als enterraments, els sepulcres megalítics queden definitivament abandonats i desapareix el ritus de la inhumació. A partir d'aquest moment, es generalitza la incineració: les cendres enterrades en urnes que, unes al costat d'altres, conformaran veritables concentracions, anomenades "camps d'urnes". És una forma ritual procedent de l'Europa Central.