L'església de Sant Pere de Ripoll es troba al centre de la vila, a tocar el monestir de Santa Maria, ocupant els baixos de l'edifici del museu etnogràfic.
La primera notícia la trobem el 3 de desembre de 880, en una deixa que féu el pròcer Ariolf de diferents possessions a la vall de Brocà, a les viles de Cerdanyola, Cosp, Riutort i Brocà: "a la casa de Santa Maria del monestir de Ripoll i a les altres esglésies allí fundades de Sant Pere i Sant Joan, a l'abat Daguí i als monjos que allà serveixen Déu...". Al 890 s'esmenta com església parroquial, tot i que és possible que ho fós des de temps anterior. En aquell moment tots els antics monestirs tenien al seu costat una altra església per al servei religiós dels servents del monestir o el grup humà aplegat al seu redós.
A mitjans del segle XI, fou reedificat el temple consagrat el 890 amb la construcció d'un edifici més ample de tres naus i tres absis.
Al pas del segle XVI al XVII es transformà tota l'església amb columnes i coberta de nerviacions i, a la fi d'aquest últim segle, li fou afegida la capella de la Congregació.
L'església sofrí saquejos i destruccions per part dels francesos al segle XVII, que li expoliaren tota la plata i peces de valor, les quals foren reemplaçades pels seus feligresos per altres més senzilles.
Les últimes obres més notables es feren poc després de l'any 1860, en que es construí un pòrtic d'entrada i fou ampliat el presbiteri.
A l'any 1893 la parroquialitat passà al monestir de Santa Maria, coincidint amb la seva restauració. L'església de Sant Pera passà llavors a ocupar un lloc secundari.
Informació extreta de l'obra Catalunya Romànica, Vol X, El Ripollès
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)