La primera menció documental de Beget és de l'any 959, en una escriptura de donacions feta pel futur comte bisbe Mir de Besalú, si be la primera referència a l'església es de l'any 979 en el seu testament. Com a parròquia, la primera referència documental és de l'any 1168, en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí de Salarsa.
L'església de Sant Cristòfol és un edifici de grans proporcions, d'una sola nau, coberta per volta de canó. Representa un exemple molt característic de l'arquitectura més pròpia del segle XII, ja desvinculada dels esquemes compositius de les esglésies del segle XI.
La porta del temple està formada per una obertura rectangular, amb timpà llis i emfasitzada per dues arquivoltes en gradació, suportada per dos parells de columnes en un avançat estat de degradació.
Dins l'església hi trobem una pica baptismal de grans dimensions, tallada en un sol bloc de pedra i amb una decoració simple de dos motllures torçades, orientades en sentit contrari, quin estil és freqüent de trobar en les contrades catalanes. També hi trobem una senzilla pica d'oli de forma rectangular segurament del segle XI.
Però un del elements més significatius és la magnífica talla de la majestat, de grans dimensions i que conserva encara algunes restes de la pintura original i que om considera manufacturada el segle XII.
Informació extreta del llibre "Catalunya Romànica Vol. IV"
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)