Actualment pel Pont Vell de Sant Julià del Llor no hi passa cap riu a sota, només està voltat de camps de conreu i arbredes. El 13 de desembre del 1777 hi va haver un gran diluvi per santa Llúcia, el corrent va danyar una pilastra i les aigües van desviar-se deixant el pont isolat i sense riu.
La seva funció original era comunicar els camins que venien de l'Empordà i la Grrotxa amb els pobles de la banda de les Guilleries i la Selva, salvant el pas del riu Ter en Aquest indret per estalviar-se el mal pas del Ter Alt (El Pasteral), esdevenint un element de comunicació viària de primer ordre, al voltant del qual sorgí el nucli de població del carrer Vell.
L'orígen del pont és incert. Josep Calzada Oliveres creia que el pont era d'orígen romà, pels grans carreus que formen el seu basament, i que l'actual és una reconstrucció de finals del segle XI i començaments del XII1, tot i que altres opinions consideren que aquesta tipologia de construcció va anar del segle XII, fins ben entrat el segle XVII i, per tant, es va bastir o reconstruïr ja en època gòtica de finals del XIII o mitjans del XIV2.
El pont actual conserva quatre arcades de les cinc que tenia originalment, té una llargada de 82 metres i l'arcada principal fa uns 20 metres de llum i uns 9 d'alçada. Les altres oscil·len entre els 10 i 12 metres de base. L'espai de pas de carruatges superior té una amplada de 2 metres, a més de potents trencaaigües i contraforts.
1 Nostra Província, de Josep Calzada i Oliveras
2 Sant Julià del Llor i Bonmatí - Quaderns de la Revista de Girona, de M.Carme Domènech, Hanníbal Climent i Hasdrúbal Climent
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)