El lloc és esmentat el 1279 i la seva església figura en els nomenclàtors i les llistes sinodals del segle XIV en endavant com a “Sancti Martini de Castellario”. L’església actual es va edificar al segle XVIII i té al seu costat les ruïnes de l’edificació anterior1.
El temple és un edifici bastit al segle XVIII, adossat al cantó sud de l’església original, que es conserva com a annex.
Es un edifici d’una nau, al qual manca tota la meitat sud, capçada a llevant per un absis rectangular, lleugerament més estret que la nau, i que s’obria a través d’un arc triomfal, del qual només resta el brancal nord. Els murs de la nau, almenys els de nord i oest, foren reforçats amb arcs formers, i el més proper a llevant fou alterat per convertir-lo en una capella, en època tardana, i l’adossat a ponent, perfectament conservat, té una acusada forma ultrapassada, amb un avançament dels muntants i la cintra d’encanyissat. La coberta de la nau, a partir dels arcs formers, fou resolta amb volta de canó, de mig punt, amb un encofrat de taulons; a l’absis es conserva l’arrencada de la volta de canó.
Al mur de llevant de l’absis hi ha una finestra d’una sola esqueixada. La porta devia ésser situada a migdia. Els murs de l’absis i els perimetrals de la nau són fets amb un parament de petites llambordes, ben escairades i quadrades, disposades molt uniformement, amb vestigis del rejuntat i l’arrebossat al mur de ponent, amb grans carreus de pedra sorrenca a les cantonades, mentre que els arcs formers i el seu parament són de reble, unit amb calç, també arrebossats.
Pels vestigis conservats, i a falta d’exploracions arqueològiques, podem plantejar la hipòtesi de dues fases constructives, una originària, a la qual correspondrien la nau coberta amb embigat i l’absis cobert amb volta, i que podem datar, a tot estirar, vers l’inici del segle X, i una segona fase, cap al final del mateix segle, a la qual correspondrien els arcs formers i la volta de la nau2.
1 Catalunya Romànica Vol.V, per Antoni Pladevall i Font.
2 Catalunya Romànica Vol.V, per Joan-Albert Adell i Gisbert
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)