El primer esment de la parròquia de Sant Mateu de Montnegre és en un document de l'any 1059, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó1, quan Silvi llobet, el senyor de Cervià, va deixar en el seu testament totes les seves propietats que es trobaven "in parrochia Sancti Mathei de Montenigro et Sancti Stephani de Mat<er>magna" a la seva muller Adelaida. El temple romànic de Sant Mateu devia fer pocs anys que s'havia acabt de construir, ja que el 1024 Sunyer anomenat Llobet, el pare de Silvi, disposava en el seu testament que els seus marmessors fessin un donatiu d'una mancusada "ad ipsa opera Sancti Mathei de Montenigro", és a dir a la institució encarregada de construir, primer, i de matenir, després, els edificis religiosos. Aquesta datació coincideix amb la de l'estil de l'aparell dels murs més antics de l'actual temple de Sant Mateu, que és del segle XI2.
L’antiga església de Sant Mateu era probablement d’una sola nau, ara totalment transformada, especialment pel cantó de llevant, i redecorada per dins. Tanmateix, conserva el terç de ponent de l’edifici original, on destaca una estreta porta, paredada, amb arc escanyat a la façana de tramuntana, prop de l’angle nord-oest. A la façana de migdia hi ha una segona porta, fruit d’una reforma tardana, amb un arc de mig punt.
L’aparell de l’exterior de l’edifici, que és original, és de reble amb grans carreus de granit als angles. A la façana de migdia, a la part superior, es poden veure unes filades d’opus spicatum, lleugerament tapades per l’arrebossat dels murs. El ràfec original és format per lloses, i el pinyó de la façana de ponent, més alt que la coberta, és coronat per una creu de pedra.
La tipologia de la porta del cantó de tramuntana i l’aparell que presenten els murs situen la primitiva església de Sant Mateu dins el món arquitectònic de la fi del segle X, o del principi del segle XI, relacionable amb edificis com Sant Joan de Bellcaire o Sant Genis de Fontanes, en el qual també es pot incloure l’edifici proper a la catedral de Girona, recentment identificat.3
1 Arxiu de la Corona d'Aragó, Monacals, Santa Maria de Cervià, pergamí núm 269(1059.06.14), cf. TO-BELLVER, 1987: núm.1; TO,1991:NÚM.12
2 Montnegre al segle XIV. Estudi i edició dels capbreus de Santa Maria de Cervià de 1314 i 1356, per Elvis Mallorquí Garcia, Ed. Ajuntament de Quart, any 2017
3 Catalunya Romànica Vol. V. text de Maria Lluïsa Cases i Loscos i Joan-Albert Adell i Gisbert.
Veure també: Masos de Sant Mateu de Montnegre, Arqueologia a Sant Mateu de Montnegre
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)