L'església parroquial de Sant Martí de Biert centra el conjunt de cases disseminades que formaven el poble de Biert, al peu de Rocacorba.
Tot indica que al segle X aquesta església depenia del monestir de Sant Medir, el qual, abans de ser traslladat a Amer, primitivament havia estat situat a Sant Gregori. El document més antic que fa referència al lloc és de l'any 968 i parla d'unes terres "alodio de Biert cum alodio Sancti Martini", que eren del monestir de Sant Feliu de Guíxols. En temps del bisbe Odó (995-1010) sembla que l'església s'esfondrà, fou reconstruïda, però s'esfondrà novament. Aquesta nova església, segons consta en una butlla del papa Benet VIII de l'any 1017, era possessió del monestir de Banyoles. Al començament del segle XII l'església de Sant Martí fou novament reedificada i el 26 de desembre de 1116 fou consagrada pel bisbe de Girona Berenguer Dalmau1.
Les ressenyes de les diverses visites pastorals fetes a aquesta església indiquen que el 1478 hi havia un campanar amb dues campanes, el 1511 un nou altar dedicat a Santa Maria, el 1524 que calia arranjar la teulada de l'església i que els ornaments estaven consumits per la humitat i, el 1544, que calia repassar la teulada del temple i el campanar, que encara no havien estat reparats1.
L'any 1721 fou consagrat un nou altar a Sant Sebastià i durant el mateix segle hom construí una capella a cada banda de l'església, de manera que la planta de l'edifici adquirí la forma de creuer. Una darrera modificació tingué lloc a la porta lateral de migdia, la qual s'aixoplugava sota un atri cobert que fou suprimit. Damunt la porta hi ha una inscripció que diu: "Esta porta fou reedificada per la pietat dels parroquians en lo any 1861". Al costat de ponent hi ha adossada la rectoria. L'any 1698 Biert consta com a lloc reial1.
L'edifici és d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, que ha estat molt transformat amb l'afegitó de capelles i el sobre alçament de la nau i l'absis. Sobre la façana oest es dreça un campanar d'espadanya de dos ulls, que respon també als processos de reforma, que també afectà la porta, situada en la façana sud i datada el 1861, substituint probablement la porta original. Al centre de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada, que, com el conjunt de l'edifici palesa les formes rurals de l'arquitectura del segle XII2.
1 Catalunya Romànica, vol. V, Antoni Sanz i Alguacil
2 Catalunya Romànica, vol. V, Joan-Albert Adell i Gisbert
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)