L'església parroquial de Sant Llorenç d'Adri centra el nucli de masies del veïnat d'Adri.
La primera notícia relativa a aquesta església és la venda d'un alou a la parròquia l'any 1078. El 1114 la parròquia de Sant Llorenç apareix en l'establiment d'un mas que hi feren els canonges de Girona. El temple fou visitat els anys 1329 i 1387. Aquest últim any hom féu constar que les fonts baptismals estaven deteriorades, per la qual cosa l'aigua feia malbé el paviment. També s'assenyalava que hi havia degoters a l'edifici i que el campanar tenia dues campanes, una de les quals, però, es trobava en mal estat.1
A causa dels terratrèmols de l'any 1432 sembla que la volta s'esquerdà. Al mateix temps, per tal de reparar els degoters hom elevà les parets laterals, les reforçà i construí les golfes. L'any 1478 feia poc que havia estat construït un campanar, el qual tenia una sola campana. Al llarg del segle XVI la teulada estava en molt mal estat, tal com consta en les visites pastorals dels anys 1544 i 1563, a les ressenyes de les quals hom pot llegir que l'església tenia dues campanes i que calia fer una nova tapa per ales fonts baptismals. Per les visites pastorals fetes els anys 1658, 1722 i 1828 hom sap que, a més de l'altar major, hi havia l'altar de Santa Maria, el de la Mare de Déu del Roser, en el qual hi havia establerta la confraria homònima, el dels quatre màrtirs de Girona i el de Sant Josep. El 1698 consta com a lloc reial.1
L'edifici és d'una sola nau, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral, proper a l'absis, que és de planta semicircular i obert a la nau per un simple plec. L'arc toral és suportat per dues semi columnes adossades als murs.2
L'estructura de l'edifici ha estat alterada per la construcció de capelles adossades a la nau, els murs de la qual aprofiten carreus de l'església original, per la qual cosa el seu aspecte, exteriorment, provoca una certa confusió. La porta s'obre al mur de ponent i és emfasitzada per dues arquivoltes i suportada per dues columnes. Sobre la porta hi ha una finestra de doble esqueixada similar a la que hi ha al centre de l'absis. La façana és capçada per un campanar de torre, amb un sol nivell de finestres geminades amb columnes de capitell mensuliforme. Aquestes finestres procedeixen del campanar original, situat sobre la façana de llevant de la nau, que constava de dos pisos de finestres, el superior amb les finestres esmentades i l'inferior, visible encara dins les golfes que formen la coberta, amb dues finestres d'arc de mig punt en cada cara. El mateix procés de desmuntatge i aprofitament que patiren els murs laterals de la nau es repetí, doncs, al campanar, i també al ràfec, format per una motllura en cavet.2
L'absis és ornamentat amb un fris en dent de serra, just sota el ràfec, que, juntament amb la porta, és tota l'ornamentació de l'església, construïda amb carreus de pedra calcària ben tallats i disposats uniformement, posant en evidència les formes construtives del segle XII avançat2.
1 Catalunya Romànica, vol. V, Antoni Sanz i Alguacil
2 Catalunya Romànica, vol. V, Joan-Albert Adell i Gisbert
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)