L'església parroquial de Sant Vicenç de Canet d'Adri es troba al mig del grup de cases disperses que composen el nucli del municipi.
El primer esment que es coneix d'aquesta església és de l'any 822, en que el bisbe de Girona Teuter en féu donació a la canònica. El lloc sembla que ja estava vinculat al monestir de Sant Esteve de Banyoles al començament del segle XI, segons consta en una butlla papal atorgada a aquest cenobi per Benet VIII l'any 1017. A l'any 1060 consta en un pergamí de la catedral de Girona, una donació que Adalbert, Guillem i Dagobert feren a la canònica d'uns masos de la parròquia de "Sancti Vicentii de Adrio". També consta que vers l'any 1078 hi havia ja una sagrera al voltant de l'església. D'aquest mateix any data la venda d'un alou que hi havia situat en aquesta parròquia. L'any 1184, Dolça de la Vall d'Hostoles féu testament en el qual destinava una deixa a aquesta parròquia, que ja hi consta com a Sant Vicenç de Canet. En un altre document de 1363, hom parla de l'erecció d'un altar en honor de la Mare de Déu. A causa del deteriorament que començava a patir l'edifici, l'any 1387 el visitador ordenà de reparar la teulada, cosa que es devia complir, ja que en una visita posterior, feta pel bisbe de Girona Andreu Bertran l'any 1420, es fa constar que l'església es trobava en bon estat i que tenia un altar nou, dedicat a Sant Pere. En la mateixa acta el bisbe ordena fer un altre altar, dedicat a Sant Joan, però a les visites de l'any 1437 i 1447 es fa constar una altra vegada que, quan plogués, l'aigua no caigués a l'interior i, l'any 1553, en una altra visita, hom feia constar que la teulada, el campanar, el cementiri i la casa de la vila es trobaven en bon estat1.
A mitjan del segle XVI el temple fou modificat. Hom va fer construir una torre-campanar damunt la nau i la façana de migdia fou renovada amb la construcció d'una porta amb decoracions d'estil gòtic, a la llinda de la qual figurava gravat l'any 1560. L'any 1597 a la banda esquerra de la façana fou adossada una torre de planta quadrada, que sembla que és l'únic element que hi ha posterior a la reforma1.
L'edifici és de planta pràcticament quadrada, amb una desproporció important en la seva alçada i configurat com una estructura basilical de tres naus, capçada a llevant per sengles absis semicirculars, oberts directament a les respectives naus, de les quals la central és molt més ampla que les laterals. Les naus es cobreixen amb voltes de canó de perfil semicircular. La nau central és reforçada per dos arcs torals, mentre que a les laterals els arcs torals són tres. Els suports d'aquests arcs són sengles pilastres adossades als murs laterals i uns pilars cruciformes, molt desenvolupats, en la separació entre les naus. Dels quatre pilars originals avui només se'n conserven dos, atès que els més propers als absis foren substituïts per una gran arcada arran de les remodelacions que patí l'església a partir de 1560. En aquestes remodelacions també es construí un cor a la nau central en el sector de ponent, suportat per una volta de creueria, i capelles afegides a les façanes nord i sud. També s'afegí una sagristia i a la façana de ponent un comunidor i la porta nova, que probablement substitueix l'original. Sobre la coberta, al bell mig de la nau central, es construí un campanar de torre de dos pisos2.
Els absis són extremadament esvelts. a conseqüència de l'alçada desproporcionada de l'església, i són ornamentats amb un fris d'arcuacions cegues, en sèries de quatre, entre lesenes. Al centre de cada absis hi ha una finestra de doble esqueixada, i una altra a la nau lateral sud2.
L'aparell és de petits carreus de la pedra volcànica local embeguts en morter de calç, disposats en filades uniformes i regulars2.
Tant la tecnologia constructiva, els detalls ornamentals, com la pròpia concepció espacial posen en evidència una obra del segle XI, construïda segons les fórmules de l'arquitectura llombarda, interpretades de forma no gaire consumada pel que fa a les relacions proporcionals, i els elements estructurals, que resulten excessius per les dimensions de l'espai interior2.
1 Catalunya Romànica, vol. V, Antonio Sanz i Alguacil i Jordi Vigué i Viñas.
2 Catalunya Romànica, vol V, Joan-Albert Adell i Gisbert.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)